Aquests dies he intentat tornar a la normalitat – la feina- i també descansar una mica. Per altra banda crec que cal transformar la vivència en anàlisis i reflexió i aprofitar les lliçons d’aquesta experiència.
No puc deixar de pensar que el que hem viscut no ha estat tan sols les circumstàncies d’ una catàstrofe natural sinó símptomes d’una altra catàstrofe sens dubte més greu: la crisi de l’ètica en la política que ha provocat un patiment innecessari en milers de persones.
Diversos factors i circumstàncies son claus per analitzar la situació:
La responsabilitat compartida entre els tres nivells de la administració nord-americana – era decebedor escoltar i veure en els mitjans de comunicació les baralles entre elles, mentre es deterioraven les condicions de les persones
Les decisions polítiques prèvies que es prenen i que converteixen un huracà en una gran catàstrofe:
· el no destinar fons a reforçar els dics, quan els informes indicaven que no aguantarien un huracà,
· derogar la norma que declarava no edificable una àmplia zona, incrementant-se l’erosió de la protecció natural dels aiguamolls,
· la manca d’un pla d’evacuació per part de les tres administracions: local, estat i federal.
Una qüestió més global ha estat la constatació de la “manca d’Estat”. Hi ha una manca d’infrastructures i d’ inversió en protecció civil fruit d’una política ultra-liberal. Un Estat tan raquític que no preveu ni tan sols tenir efectius per a atendre a les persones en una crisi. Per cert que el que més ens va sorprendre va ser l’absència de crítica a la falta de resposta del govern; no eren gaire exigents per que aquelles persones no esperaven res del seu govern.
Existeix un enorme quart món a l’interior d’ EEUU que viu en condicions molt precàries, resultat d’un model amb absència de polítiques socials. L’opinió pública mundial ho ha pogut observar, de fet, el darrer informe de les Nacions Unides sobre pobresa ja inclou dades claus sobre aquest aspecte. La majoria de les persones que no van poder marxar va ser per no tenir recursos per a fer-ho i eren majoritàriament negres.
A més a més, en aquest model de reduir “lo públic” al mínim, cal tenir en compte el pressupost destinat a la guerra d’IRAK, inclòs efectius de protecció civil com un part important de la guàrdia nacional de Louisiana.
La qüestió racial ha estat un factor clau, especialment a Lousiana, No puc deixar de preguntar-me s’hagués trigat tant a reaccionar si les víctimes haguessin estat “blancs de classe mitja”. Eren ciutadans de primera per a l’autoritat federal? En els darrers dies moltes veus ho han plantejat també des dels EEUU i era un sentiment palpable entre les persones amuntegades en el Centre de Convencions. Alguns defensors de drets civils ho han denunciat. Ara a les enquestes 6 de cada 10 negres creuen que la tardana resposta és per la raça ( podeu accedir a més dades )
Per altra banda, el pas dels dies i les hores no em poden fer treure del cap que aquest huracà ha provocat també una altra catàstrofe: la de la ètica de la política pública d’EEUU sumada als factors de falta d’efectius, el model d’estat mínim, les decisions prèvies i la falta de coordinació entre les administracions.
No tinc cap dubte que a EEUU hi ha suficients recursos per a traslladar en poques hores a soldats i equips de protecció civil a la zona, per a garantir la situació digna de les 100.000 persones i evacuar-les de forma ordenada. De fet quan es van dedicar els efectius necessaris, la evacuació va ser ràpida… però varen passar sis dies en els que molta gent va emmalaltir i morir.
Recordo que en aquell moment vaig pensar… “caldria fer un examen d’humanitat a la gent abans de poder accedir a una responsabilitat”.
Parlo d’una crisi d’ètica en la política per que les decisions de les autoritats no tan sols no van tenir com a centre a les persones si no que algunes de les decisions van generar un major sofriment a les persones
Em va resultar especialment impactant escoltar frases en les que la gent denunciava que la situació era un genocidi modern, deien que agrupaven als negres perquè morissin, pensaven que els anaven a deixar morir o fins i tot els ajuntaven perquè es matessin entre ells. Potser des de fora poden semblar frases exagerades però era el que deia la gent i així ho vaig intentar transmetre amb fidelitat en les meves intervencions en els mitjans de comunicació d’aquells dies.
A mesura que passaven les hores aquestes frases eren fruit de la desesperació, perquè la gent es sentia – ens sentíem- perseguits, maltractats, torturats, a la discreció i la voluntat de les autoritats.
Penseu que estrany sentir-ho?
La gent veia com les autoritats portaven en camions de mudances als vells – molts d’ells van haver de baixar arrossegant-se- i els van deixar a la “selva” en la que en molt poques hores van començar a morir.
La policia no responia quan li demanaven la retirada dels primers cadàvers. Els primers efectius de l’exèrcit dels primers dies es van dedicar a patrullar per tal d’evitar robatoris en comptes d’ ajudar i protegir a les deu mil persones que seguien sense aigua, menjar i rodejats de trets; no ens deixaven sortir del Centre tot i que estàvem sense aigua a temperatures de 35ªC i 90% d’humitat, i que els més febles ja es comencen a deshidratar.
Per que no van anunciar que no es trencarien mes dics , ni s’inundaria el que no s’havia inundat ja, quan el perill va passar? Mentre a l’interior del Centre de Convencions i a altres centres d’evacuació es seguia patint la tortura en cada “avalanxa” pensant que ens podíem inundar i ofegar. No anunciar-ho va provocar ferits, morts i el pànic de la gent.
No creieu que és difícil d’entendre que el primer cordó policial que es forma a la zona és per a protegir l’helicòpter presidencial i no per protegir o ajudar a les persones?
En aquesta crisi no solament no s’han garantit els Drets Humans: s’han pres decisions que directament han vulnerat els Drets Humans.
La prioritat era vigilar, controlar, patrullar, evitar que es robés, mentre les gent patia i es començava a morir. Sens dubte per a mi son signes evidents de la catàstrofe més profunda, de la pèrdua de la ètica en la política, en les decisions polítiques. No hi ha res que pugui posar-se per sobre de la vida de milers de persones.
No hi ha cap teoria política democràtica que recolzi que en un cas d’emergència les coses materials estiguin per sobre de les víctimes.
És possible que el fet de no creure en l’estat, en lo públic, en tenir com a prioritat sempre la propietat privada i una societat individualista on la política es fonamenta en la imatge i la prioritat en la seguretat entesa solament com a repressió, hagi conduït al desastre en l’ètica política.
Es van prioritzar les botigues i les oficines, la imatge dels dirigents front les persones, el concepte de seguretat basat en vigilar a la gent amb una mirada purament repressiva.
Intentant treure aprenentatges de tota aquesta experiència, a més de la importància de lo públic i de les polítiques que eviten que es formin grans masses de pobresa, el més important és que cal que l’humanisme impregni les decisions polítiques, i que les persones i el seu benestar sempre siguin al centre de les seves decisions.
Technorati tags: Noticias y política, Sociedad, Katrina, Hurricane Katrina, Catastrofes, Societat, New Orleans, Sociedad, Noticies, USA, opinió
Para el q le pase como a mi -> http://www.internostrum.com/
La falta de ética en la política me parece q no es un problema exclusivo de los USA, ni nada nuevo para nadie. Cuéntaselo si tal a tus compinches del parlamento, tanto a los de tu partido como a los otros, y q te expliquen ellos la ética de la calse política española, catalana, extremeña y en guinea bissau, q seguramente será la misma q la de estados unidos.
A los políticos había q #!%&¡#!! (mejor me callo)
Sortosament, els EUA tenen poc a veure amb Espanya des del punt de vista polític. Tanmateix, el fet que en molts aspectes els EUA siguin el model a seguir ens hauria de fer reflexionar sobre el destí del nostre sistema polític i també de la nostra societat. Les patologies d’un sistema com el dels EUA s’escampen amb rapidesa arreu del món i no és cap secret que aquesta ràpìda expansió es deu en part a la “política” de difusió de les doctrines neoconservadores que des de fa anys han impulsat algunes fundacions i think tank nordamericanes. Esperem que aquesta catàstrofe tingui repercussions en les properes eleccions d’aquell país, però caladria anar pensant, com ens convida la Lourdes, en quina és la situació al nostre país. A ningú se li escapa que, tant pel nou govern socialista com pel tripartit català, és un repte que cal afrontar amb rapidesa, ja sigui perquè aquest país també va patir durant els darrers anys una febre conservadora com perquè els propis partits del govern no han demostrat la seva excelència en qüestions d’ètica política. L’humanisme és una via, és clar, com també ho és la honestedat, la defensa del què és públic i la proximitat als ciutadans i ciutadanes. Més enllà dels grans esdeveniments i de les grans decisions la política està en la vida quotidiana i des de les més petites decisions i des de les accions més properes es pot optar per l’exercici d’una ètica de més justícia, de més igualtat, de més benestar.
Una de la reflexió que fas és la “qüestió racial”, i he trobat una sèrie de reflexions fetes als EEUU aquests dies, i vull insistir que són opinions internes d’americans, crec que s’estan fent reflexions critiques de molt pes als EEUU :
A aquest diversos parlamentaries denuncien la situació, el demòcrata del sud John Lewis (Georgia) va lamentar que els negres pobres van quedar abandonatas a la seva sort i va dir “estam en EEUU i no som un país del Tercer Món”,
http://www.laraza.com/news.php?nid=25813
A aquest article donen dades de les diferències socials, i expliquen les protestes d’atistes, periodistes , … que acusen de racisme, i acaba dient:
“¿Se imagina dejar a personas blancas sobre los tejados durante cinco días?
http://www.camagueyanos.com/wwwboard/messages/39928.html
Katrina: comunitat negra acusa de racisme a Bush
http://www.terra.com.uy/canales/internacionales/122/122537.html
M’ha agradat llegir la teva reflexió, em continua sorprenent la teva serenitat.
Si és cert, hi ha molt factors que van disminuir els efectivos o agreuxar la situació, però …
com que les persones no eren la prioritat?
Em sembla en aquest sentit interessant com creus que les persones desconfiaven de les autoritats.
Hola,
La meua enhorabona pel feliç desenllaç d’aquesta història. He pensat què hauria fet jo en un cas així.. i la veritat és que crec que no ho hauria pogut suportar.
No vull ni pensar-ho…
Salut
Santi
Humanitat? Suposso que la mateixa humanitat que devant de l’enfonsament del Carmel, i a aquí a Espanya, no hi ha Estat mínim, potser amb menys burocràcia i xupòcters dins l’Estat igual no s’hauria enfonsat la muntanya. ¿Per què aquesta mania de veure la palla en l’ull alié? Per qué? Si tenim una viga ficat al nostre!!!!
Lourdes, por favor, ¿cómo sois los políticos? ¿Qué puedes decir de lo del incendio de Guadalajara? ¿Y lo del accidente del helicóptero español en Afganistán? Pero si en España con menos nos ahogamos en un vaso de agua. Por Dios, donde vas a parar.
m’ha agradat la teva reflexio sobre l’etica a la politica, potser realment aquesta crisi lo que ha desenmascarat es aixo?Avui m’han dit que va caure al 89 el mur de Berlin pq la gent va ser conscient que el comunisme no tenia com a prioritat les persones. Potser aquesta crisi fa caure tambe un sistema. que creieu?
Señora Muñoz, alguien que mete a un niño en el ojo de un huracán no creo que esté capacitado para criticar a ninguna administración pública. Después de ver la torpe manera en que gestiona sus asuntos privados, ¿realmente cree que se le puede confiar ninguno público?
Para el pepero administrador censurador: No se canse, aqui
ya nos conocemos todos. Por más
que siga revolcandose en su odio
Franco murió hace muchos años, a Dios grácias.
Un rojo y a mucha honra.
Para Daniel Rodriguez, referente a su post de las 6,45: Que mal oculta usted el malhumor por las
criticas la desastrosa gestion
de la Administración Bush. Claro,
lo primero matar al mensajero, en
este caso la Sra.Muñoz, le recuerdo a Quevedo: “Arrojar la cara importa, que el espejo no hay porque”.
Que se alivie Sr. neocon.
Yesuah el judio
Para el judío: muchas críticas a Bush, a los EUA, a América y todo lo que quieras, pero ellos, los americanos, están ahí, España dentro de poco va a perder hasta el nombre.
Que se alivie de las palizas de los musulmanes, dicho sea de paso, porque ahora veo que realmente los judios os mereceis algún que otro correctivo, o digo mal? ;P
Josep María.
A Josep Maria, 9,18 PM.
No confunda las criticas a la Administración Bush, con actitudes
contra los EE UU, y menos contra America, que es “algo” más que los
EE UU. Eso me recuerda la posición
tradicional de los franquistas que
tildaban de “antiespañolas” a las
criticas y denuncias de la dictadura.
En cuanto a palizas de los musulmanes me parece que no
sabe usted por donde navega,
para empezar ni todos los judios son sionistas, ni menos apoyan
al Sr. Sharon, que por cierto es amigo y protegido de su idolo Bush.
A conservarse
Muy buena tu reflexión, quizás es cierto, es la ética de dejar allí a miles de personas y no reaccionar, en un país rico lo que más impresiona.
‘actitudes
contra los EE UU, y menos contra America, que es “algo” más que los
EE UU’
1.- Cuando digo América me refiero a los EEUU
2.- Dígale a un sudamericano que es americano y verá Vd. la respuesta inmediata: “No. No soy americano, soy de Ecuador, pero ojalá lo fuera”, en consecuencia EEUU = América, porque se trata de que el nombre del país coincide con el del continente.
Y si no se ha enterado Vd., vuelva a clases de primaria que buena falta le hace.
Josep Maria
Esta bé que siguis positiva i facis reflexió política de la experiència que has viscut.
sort!! Et seguim llegint
excel.lent la reflexió, com no han de tenir mitjans a EEUU??? segurament no tenien mitjans a Louisiana, això si que és error de planificació,
pero … als EEUU? quantes bases de l’exercit hi ha al sud dels EEUU? com van trigar 5 dies en arribar?
Bones!!
Només et volia donar tot el meu suport per l’odi vomitiu que t’estan enviant alguns fatxilles amargats. En fi, és el preu que veig que us haureu pagar els personatges públics catalans només per ser-ho. Gràcies pel teu blog.
Francesc
Oye, yo únicamente digo una cosa a la vista del Blog de Lourdes ¿es jodido esto de la ‘normalización lingüística, verdad? No, lo digo porque eso de tener que escribir –ocupando el doble de tiempo y espacio –en dos idiomas cuando uno es conocido por todos, pues qué quieres que te digo, me parece un tanto absurdo si no fuera porque de manifestar aquesta cosa se me llamará centralista, jacobino y catalofóbico.
Pero bueno, qué le vamos a hacer, soy así de raro, pues pienso que los idiomas, las formas de comunicación, son precisamente esto: formas de comunicación. Y de tal forma sirven para eso mismo y no como regocijo identitario o nosequé. Que digo yo que si el español no me sirviese más que para comunicarme con mi familia –con lo que yo la quiero– no duden que aprendería otro idioma que me permitiese entenderme con MÁS GENTE: el tendero, el gasolinero, el frutero, etc., etc. Incluso y voy más lejos en un ejercicio de internacionalistamo, si ya puedo entender el frutero de London (que es Londres en español) o de Paris, pues ni os cuento lo feliz que sería; aún a riesgo de disgustar a mi sectaria, pequeñita aunque entrañable famili…
Para el usuario anonimo de las 2,43 AM.
Esos argumentos que das en contra
del uso del catalán hace tiempo
que hieden. Si no te gusta
que España sea plural AJO y AGUA
Para el usuario anonimo de las 2,43 AM.
Me has abierto los ojos. No se que hago yo sabiendo dos idiomas…es absurdo, rapidamente voy a aprender ingles que es el idioma internacional por exelencia y asi me podre entender con mas gente….no se como no me habia dado cuenta antes. Y así con uno solo pues tengo la vida solucionada….aunque…………me parece que hay mas chinos que otra cosa……tendre que aprender Chino?
Y a parte de eso y hablando de la diversidad….realmente el que invento la naturaleza no debió ser APAÑÓ porque no creó un solo tipo de plantas, un solo tipo de animales, un solo tipo de arboles…etcetc….a ti la palabra diversidad te dice algo?
Venga tranquilo que incluso entre los fachas teneis diversas familias. Hay los fachas fachas, los fachas del fre4nte nazional, los fachas del PP, los fachas de fuerza nueva, los fachas de…..ala, un pis y a la cama.
Benvolguda Lourdes.
Arran del teu escrit m’agradaria reflexionar sobre un tema.
Es evident que es necessita una estructura d’estat per respondre a coses que (com l’Huraca que et va tocar viure) mai seran negoci per l’iniciativa privada que basicament es garantir la seguretat i el benestar de les persones.
Pero la meva pregunta es :” Quina es la mida correcte d’aquest estat”?
NO podries fer algun document on explpiquessis quina es la teva visió de quina mida ha de tenir l’estat perque no sigui un estat opressor com son els comunistes (que per sort ja queden pocs exemples:Cuba, corea del NOrd…) ni uns estats on tal com vas viure tu, regna la llei de la selva? :(“EEUU y similars…)
D’altre banda, no creus que hi ha una part inerent a la naturalesa humana que fa que qualsevol forma de govern y mida de l’estat estigui amenaçada per la corrupció que pot arruinar qualsevol idea que sobre el paper pot ser bona?
En fi, t’animo a que estiguis en contacte amb nosaltres i ja que tu no sembles com els politics “de sempre” puguis d’alguna manera o altre respondre a les inquietuds que nosaltres, humils lectors et puguem fer arribar a traves d’aquest Blog.
salutacions i endevant.
Gràcies, Lourdes, per reflectir amb els teus escrits el baix nivell de la política espanyola i catalana. Si tú has arribat a diputada, mareta meva com n´estem, de malament.
Menys estatut i més estar darrere els problemes reals de la gent. Quina vergonya de polítics, només pensen en els seus problemes i al poble… que s’aguanti, que li donguin, però això si, criticar als demés com us agrada. Esperanza (Barberá Vallés).
Estic d’acord amb la teva reflexió.
Recomano a alguns dels que només insulten llegiu atentament … i no penseu només que per que ho ha escrit una política socialista esta malament tot.
A més d’apuntar diferents factors que han influït en aquest gran desastre, destaques una qüestió important: l’ètica.
Van tenir ètica els polítics que no van posar mitjans per evacuar abans? sabien que deixaven 100.000 a la ciutat amb perill de mort.
Van tenir ètica quan no van enviar immediatament soldats per atendre i evacuar?
És evident que no, i no només ètica, no van tenir, com molt be dius humanitat.
La humanitat mínima que se li suposa a qualsevol que tingui qualsevol responsabilitat pública, segurament aquesta és la qüestió més important.
També hem de pensar si també és resultat dels valors de la societat d’EEUU: l’individualisme, el valor del diner, …
Esta clar que el ultraliberalisme portat a l’extrem fa que les persones no siguin prioritaries, van prioritzar la propietat privada.
A deixat de banda a les persones, lo que dius: que ha d’haver humanisme a les decisions, o que les persones han d’estar presents a les decisions polítiques.
Segurament aquest ha estat el gran fracàs d’aquesta ideologia, per que al final ha causat morts.
Aquests ha estat el gran fracàs d’aquests model polític i social.
Esto, señores es el fin de la civilización capitalista. Es el fin del ultraliberalismo imperialista y ensordecedor. Venid todos a mi, oh, gran santuario de humildes. Al igual que cayó el muro de Berlín, financiado por la logia judeomasónica y con el apoyo de los neocons yankis, caerá este corrupto sistema de miseria occidental y pronto volveremos a los nuevos tiempos de la gloria soviética.
També crec que és la fi del model ultraliberal americà, i si ells no canvien de model esta clar que no serà un model pel món.
Molt bona la teva reflexió, crec que és resultat del model individualista, que es salvi qui pugui, dons queda molta gent pel cami, pero els materials els vigilen …
Anims!! segueix així
Es molt trist pensar que organitzacions com la ONU també participen d`aquesta falta d´ètica en el ordre mundial, perque milers de persones moren cada dia de desnutriment a paisos del continent africá, mentre les governs fan la vista gorda. EEUU no és tan sols el culpable de aquestos desastres al seu territori sino també ho és quan provoca conflictes armats en altres llocs del planeta. Mentre tant, al reste de persones ens queda la obligació de seguir denunciant aquestos fets.