Les imatges que més m’han impactat els darrers dies són les de centenars de gent immigrant, detinguda, emmanillada i transportada en autobusos i que és abandonada a la seva sort en ple desert del Sàhara, sense aigua ni aliments per subsistir-hi.
Vam veure aquestes imatges després de conèixer en directe la història d’alguns dels refugiats al Centre de Refugiats de Melilla, aquells que havien fracassat en el seu intent de saltar la tanca; portaven anys de camí per arribar fins aquí, estaven contens d’estar a aquest centre – ja que com a mínim tenien aigua i menjar -, i explicaven clarament que si els retornaven al seu país, començarien de nou el camí i tornarien a intentar saltar la tanca per què aquesta era la seva única esperança de gaudir d’una vida digna. Segur que veure en directe aquestes imatge a apropat a moltes persones a una realitat sabuda; la terrible fam que viuen milions de persones del països subsaharians.
Afirmacions com “Tenim dret a tenir una vida millor, tots a l’Africa volen venir” ens han commogut. Us recomano el reportatge de El país “La guerra y el hambre fuerzan el éxodo de África “
Diverses ONG’s han denunciat que grups de centenars de subsaharians estaven abandonats a la seva sort, al desert, a zones frontereres i que alguns estaven morint:
– Metges sense Fronteres detecta el trasllat al sud del Marroc de fins a 1.500 subsaharians deportats , descriuen la zona com “inhòspita i deserta”
– El Polisari assegura que ha trobat a 92 immigrants abandonats al desert per Marroc
Avui mateix, “Metges del Món: 92 inmigrants asseguren que porten 5 dies al desert”
Aquestes accions han provocat reaccions de rebuig a tot el món. El Marroc com qualsevol país han d’oferir condicions mínimes humanitàries a les persones que estan transitant pel seu territori.
Aquesta situació ha arribat aquesta setmana al Parlament Europeu, i els i les portaveus dels grups polítics van mostrar la seva preocupació pel drama de la immigració, admitint el fracàs de la política europea d’immigració i asil; van parlar de dramatisme i de situació intolerable
Voldria destacar les paraules de la portaveu del PSE, Martine Roure, es va confessar “horroritzada” per les imatges de la gent immigrant al desert que fugia de la “misèria o de la violència”. “La nostra política actual d’asil no ha sapigut trobar respostes justes. Hauria d’estar a l’alçada dels nostres valors”.
El comissari de la UE va informar que 20.000 immigrants a Algèria i 10.000 al Marroc esperen arribar al territori de la UE a través de les fronteres espanyoles, també va lamentar que el govern de Marroc no els va deixar entrar al Marroc.
El Govern Espanyol ha tingut que compatibilitzar un tractament humanitari amb el compliment de la llei per frenar l’allau contra la nostra frontera. Ha tingut una línia política clara: aquest no és un problema que només afecta a Espanya o que ha d’estar gestionat pel govern d’un país corresponent, aquesta situació és una qüestió que hem d’afrontar des de el conjunt de la UE. Així com va reclamar públicament al Govern de Marroc un tracte humanitari per a la gent immigrant i va empendre ràpidament accions de cooperació quan es va conèixer el trasllat de centenars subsaharians abandonats en el desert. Crec que ho resumeix molt gràficament el ministre Alonso a aquesta entrevista : “Lo que falla es la política internacional de ayuda a África”.
Finalment la UE ha acceptat la idea proposada per Espanya i pel Marroc de celebrar una cimera Europa-Âfrica per a estudiar el problema migratori des d’una òptica més global, que passarà pel desenvolupament dels països subsaharians. S’ha anunciat un pla d’ajuda pel desenvolupament d’Àfrica molt ambiciós.
Moltes veus ja apunten que calen mesures més de fons, no només millors plans d’ajuda, sinó ens hem de plantejar suprimir les barreres a l’exportació de productes africans a Europa, condicionada per a les subvencions a l’agricultura. Europa hauria de donar passos per fomentar el comerç exterior d’Àfrica per corregir el desequilibri existent si volem amortitzar les onades de persones desesperades que arriben d’Àfrica. Hem de contribuir a frenar la pobresa extrema dels seus habitants.
Acabaré per intentar incorporar una mirada de gènere als darrers dies. Voldria felicitar la iniciativa del Govern de la Generalitat que va retre homenatge a Frederica Montseny, que va ser la primera dona ministra de l’Estat Espanyol, i des de ben jove va lluitar per l’emancipació de les dones.
Però com encara queda molt camí per l’emancipació de les dones i un aspecte clau per assolir-lo és el mercat laboral, s’han aplicar polítiques concretes per assolir la igualtat d’oportunitats de les dones treballadores. En aquest sentit és clau la iniciativa de la Conselleria de Treball i Indústria d’incorporar la figura de l’Agent per a la Igualtat, pionera a les administracions públiques de l’Estat, per introduir la perspectiva de gènere en totes les accions de la Conselleria. Entre les mesures anunciades voldria destacar la de destinar un milió d´euros per a promoure plans d´igualtat i agents d´igualtat a les empreses.
Per cert, us recomano les jornades “Temps per a treballar. Temps per a viure”, no només per què darrera de la seva organització està una estupenda professional com és Sara Berbel, que significa una garantia de qualitat, sinó per què s’organitzen per respondre a la demanda social d’una reorganització del temps. Podeu llegir al programa “Cal una nova cultura que assumeixi i reconsideri els desequilibris actuals entre el treball, la família i la vida personal de la ciutadania.” Aquesta és una iniciativa conjunta entre la Regidoria dels Usos del Temps de l’Ajuntament de Barcelona i el Consell Econòmic i Social de Barcelona per a impulsar un debat sobre nous models temporals en l’àmbit de les empreses.