Després d’una setmana intensa: El naixement de Leonor, el debat i acceptació a tràmit de l’estatut al Congrés, el començar per sentir-me orgullosa dels representants del Parlament i acabar patint la manca de respecte de les “bancades populars”,
avui he conegut a James Nolan, escritor de New Orleans i supervivent del “Katrina”. S’ha organitzat un dinar per que em volia conèixer. Hem tingut una llarga conversa on hem contrastat informacions i opinions sobre tot el que va passar aquells dies del pas de l’huracà Katrina per la ciutat.
Ha sigut de les persones amb qui més he coincidit al valorar els fets. D’entrada ens enteniem perfectament sobre els fets de que parlavem: estar amb toc de queda, sentir por de les armes que porten els policies, no tenir aigua, i notar que la vida humana no valia res per a les autoritats (ell ho ha qualificat gràficament d’un tracte com a un “ramat”). Totes aquestes situacions són molt difícils de comprendre si no les has viscut i també és molt difícil de transmetre a terceres persones.
La seva valoració central és que “Nos han tratado como a iraquíes” ( com va explicar a una entrevista per a la Vanguardia el passat 9 de setembre), referint-se a la prioritat pel “control” com si estiguessim en situació de guerra, i on gairabé les persones víctimes de la situació vam ser tractades com “l’enemic” en comptes de proporcionar ajuda humanitària, i la prioritat absoluta va ser tenir a les persones controlades. Aquesta va ser també la meva impressió com explico a l’article d’opinió “Una reflexión política sobre la experiencia en New Orleans” que acabo de incloure a la secció de textos d’aquest bloc.
M’ha explicat que la gent mínimament informada no van seguir les indicacions d’anar al Centre de Convencions per que sabien perfectament que allà les autoritats no els atendrien, i que l’única forma era buscar-se la vida per ells mateixos.
Coincidim en el que ell anomena: “hemos sufrido otro huracán, ya llevábamos muchos, lo que hemos sufrido es la quiebra total del principio de responsabilidad colectiva” molt similar a la meva :“la catástrofe más profunda, de la pérdida de la ética en la política. En las decisiones políticas no hay nada que pueda priorizarse a la vida de miles de personas.”
Us recomano algunes informacions sobre el Katrina que hem trobat amb el Jordi:
En el weblog Katrinarange.com trobareu testimonis i informacions. Vivències com les de dos “paramedics” de San Francisco, que afirmen que no haguessin cregut les seves pròpies vivències si algú altre els hi hagués explicat. Després de sortir de l’hotel, el 2 d’agost, un policia els indica que vagin pel pont de la autopista que travessa el riu Mississipí que allà trobaran autocars. Al pont es van trobar a policies de Gretna, la ciutat veïna, que no els van deixar passar. Primer van disparar trets a l’aire i després els van apuntar i amenaçar per evitar que creuessin. Els van arribar a dir “a la nostra ciutat no volem Superdomes”. L’article: “La policía fa que la seva desgracia sigui encara pitjor”, del San Francisco Chronicle ho descriu.
Al post del 2 de setembre a “listen to Randi Rhodes” podeu escoltar un programa de radio on la locutora qualifica d’increïble tot el que esta passant i explica els fets.
No deixen d’impresionar-nos informacions com les de “Què gracioso lo del Katrina”, la comissió parlamentaria que investiga les responsabilitats ha fet públics els emails del director del FEMA, alguns fent bromes sobre els fets com enviar “Estic atrapat. Per favor, rescateu-me”, mentres ell no era efectiu per salvar a la gent.
Per acabar una mirada de gènere a les conseqüències del Katrina. No és un tema menor donat que la majoria de les famílies humils a New Orleans són molt similars a les de països del carib. Estan formades per unes 20-30 persones, varies dones adultes amb molts fills des d’adolescents fins a nens petits.Les filles joves ja tenen criatures, mentre que no hi han homes adults en aquests grups familiars. Us recomano dos articles: les dones negres i pobres són les que més estaven patint pel Katrina i una altre sobre l’increment de necessitats de salut sexual (avortaments).
- Recull de les darreres noticies relacionades:
6/11 Nueva Orleans después del Katrina
5/11 $60,000 millones para víctimas de Katrina
3/11 Huracán Katrina impacta de manera diferente a dos gobernadores
2/11 Cuestionan plan de ayuda a víctimas de huracán Katrina
29/10 Nueva Orleans después del Katrina
28/10 Katrina saca a relucir la pobreza: encuesta
24/10 La mayoría de víctimas de Katrina fueron ancianos, dice informe
21/10 Katrina da a una familia de Misisipí una nueva oportunidad
Entrades del Bloc relacionades:
- Katrina (versió català)
- Katrina (versión castellano)
- L’experiència a New Orleans: una oportunitat de reflexionar per a la política
Technorati tags: Noticias y política, Sociedad, Katrina, Catastrofes, Societat, New+Orleans, Sociedad, Noticies, EEUU
Deu n’hi dor lo del programa aquest de radio! M’ha agradat poder sentir una emisora de radio americana en elsmoments de maxima tensió i veure que deien els americans i no nomes opinions de gent d’aqui que no sabia ni deu saber tot el que ha passat…pero tot i aixo m’extranya que s’hagin acabat les reaccions amb el drama que va passar…en fi…coses de la politica…….