Ahir vaig explicar per què cal canviar l’actual sistema de finançament i quin model de finançament defensem.
Però vull apuntar alguns temes claus que s’han de tenir presents en aquest debat:
- El model que CIU i PP van pactar el 2001 ha donat uns resultats nefastos per a Catalunya
- Solidaritat interterritorial: Els actuals mecanismes d’anivellament són erràtics i desincentivadors.
- Catalunya no proposa limitar la solidaritat. Catalunya continuarà contribuint de forma molt potent a l’anivellament de recursos entre CCAA.
- La falta de transparència de l’actual sistema de finançament impedeix visualitzar els fluxos de solidaritat entre CCAA i afavoreix els greuges territorials.
- L’Espanya de les autonomies no es només fer una descentralització administrativa. Els governs autonòmics han de fer política, fiscal i financerament responsable.
Aquests dies he mantingut diverses converses a Madrid defensant la necessitat urgent que té Catalunya d’un model de finançament més just i els feia la reflexió que aquesta necessitat la comparteix el conjunt de la societat catalana. Fins i tot els darrers dies s’han publicat articles d’opinió de persones tant distanciades políticament com el Secretari General de CCOO o el ex-president del PP de Catalunya..
JOAN COSCUBIELA (Secretari General de CCOO) al seu article “Financiación autonómica: una visión social” deia:
“CCOO de Cataluña plantea un nuevo modelo de financiación y lo hace porque la situación actual deteriora gravemente el autogobierno de Cataluña y provoca una clara injusticia en términos sociales”. “El actual modelo de financiación rompe con el principio básico de “a cada cual según sus necesidades, a cada cual según su esfuerzo“.
JOSEP PIQUÉ (ex-president del PPC) al seu article “A favor de Montilla y de España” deia :
“Y por eso, lleva razón el president Montilla. Pongo dos argumentos…Primero: la inmigración, que ha contribuido de forma muy notable a nuestro pasado crecimiento económico y a nuestra prosperidad, pero que también presiona, y ahora con la crisis económica de forma muy notable, a capítulos del gasto público tan significativos como la educación, la sanidad, el transporte o la vivienda. Todos ellos de competencia autonómica. No estoy hablando de distribución del poder político. Hablo de las necesidades de los ciudadanos y de nuestro tejido productivo. Nada más y nada menos”.
Llegir ARTICLES OPINIÓ FINANAMENT AUTONÒMIC
Entrades relacionades: Nou model de finançament , Jose Montilla: falso dilema