La nova llei de salut sexual i reproductiva i despenalització de l’avortament ordena la legislació al sentir social, i estableix una llei de terminis (14 setmanes). Una de les mesures que generen més debat és la modificació de la Llei d’Autonomia del pacient. La nova llei elimina una excepció, ja que aquesta llei estableix com a majoria d’edat per a decidir els 16 anys per a qualsevol prestació sanitària. Ara, equiparem els IVE a la resta d’intervencions, tractem l’IVE des del punt de vista de salut.
S’elimina una excepció per diverses raons: existeix jurisprudència que fa prevaldre la decisió de la jove enfront de la dels pares, la legislació permet el matrimoni de menors emancipats a partir de 16 anys, i l’edat en la qual poden consentir relacions es a partir dels 13 anys. Per que la qüestió és, si una jove de de 16 a 18 anys pot decidir sense cap autorització en el cas d’una amputació, o si vol operar-se i rebre tractament de quimioteràpia si pateix un cancer, no pot decidir sobre l’avortament? En tots els casos necessita suport del seu entorn, que no nega la llei. Però la llei prima la llibertat i l’autonomia de les joves per protegir precisament a aquelles que no tenen suport o relació amb els seus pares, precisament les més dèbils i les que necessiten suport social.
La llei regula quan no hi ha suport o coincidència entre la jove i els pares. Ens hem de preguntar que fer en el cas que una jove de més 16 anys vulgui seguir endavant amb el seu embaràs i els seus pares no, l’obliguem a avortar? o bé si una jove de 17 anys no vol seguir endavant amb un embaràs i en canvi el seu pares sí , l’obliguem a tenir un fill? Molts pares i mares pensen que si una filla seva es troba en aquesta situació, no l’ha d’afrontar sola, estem d’acord. Però, si les seves filles tenen un entorn de confiança, segur que demaran el seu suport, si no existeix aquest clima, la confiança no la podem crear ni per llei. Fa pocs dies el meu company al Congrés Antonio Hernando, explicava molt bé la seva posició com a pare
“Yo tengo una hija, y quiero que mi hija cuando tenga 16 años tenga la educación sexual suficiente para decidir si se va a quedar embarazada o no. Si se queda embarazada, quiero que pueda decidir libremente si va tener o no va a tener su hijo. Y quiero educarla para que me tenga la suficiente confianza para decirme si va a tenerlo o no. Pero si no tiene la confianza, quiero que tenga la libertad para poder decidir si lo tiene o no lo tiene. Y desde luego, yo no quiero tener el poder sobre ella para obligarla a una cosa o a la otra, quiero que mi hija decida libremente”
Article sencer escrit per a la Revista del PSC Barcelona: Llei avortament, més prevenció per menys avortaments.
VERSIÓN CASTELLANO: “Ley del aborto. Decidir a partir de los 16 años“
Entrades relacionades:Zapatero a favor que les dones puguin decidir a partir dels 16 anys, Avantprojecte llei avortament. Llei de salut sexual reproductiva i interrupció voluntaria de l’embaràs , Religió i raó. A favor de la vida i de la violència a la vegada?, Las linces somos tod@s!. Causa a facebook , “Las linces” responen als bisbes, Avortament. Conclusions experts, un pas més cap a les llei de terminis, Reforma avortament, conclusions subcomissió,Technorati tags: politica, Noticies, politica, mujeres, mujer, dones, igualdad, dona, igualtat, feminismo, Feminisme,aborto, Tags blogolaxia: politica, Mujer,
És curiós si més no que una noia de 16 anys pugui avortar sense autorització i sense que els pares estiguin assabentats de la situació, però se li obliga a que porti les notes signades pels pares al batxillerat.
No vull dir que la noia no tingui dret a prendre les seves decisions, però em sembla incorrecte que es deixi fora del procés als pares. Si els pares ja no poden participar de forma activa en moments tant importants com aquests, el que s’hauria de fer és canvia la llei, perquè els joves de 16 anys siguin majors de edat i per tant responsables dels seus actes i de les seves consecuències.