Aquest any el manifest del 8 de març, dia internacional de les dones, del PSC aposta per pel talent femení, per aconseguir èxit del nou model productiu.
” Les i els socialistes treballem per una transformació de les estructures i els models tradicionals que persisteixen a la nostra societat. El dèficit que suposa la baixa participació i representació de les dones, sobretot en el sector econòmic i financer, significa una pèrdua de talent femení que no ens podem permetre. D’altra, constatem la pervivència dels estereotips sexistes a la nostra societat, sent especialment preocupant la reproducció d’esquemes masclistes entre les generacions més joves.”
Diu el manifest que podeu llegir complert a : MANIFEST 8 DE MARÇ PSC 2010.
Entrades relacionades: 8 de març. El teu dia, dona, Manifest 8 de marc 2009. PSC , Dia internacional de les dones 2008.
Technorati tags: Noticias y política, Societat, Actualitat, politica, mujeres, mujer, dones, igualdad, dona, igualtat, feminismo, Feminisme, laboral, noticies, tiempo, trabajo, familia , violencia Tags bloglaxia:noticias,politica, Mujer
Les dones,víctimes de la Tradició i les seves llargues marxes.
El per què “La Diada Internacional de la Dona” arreu del món i encara al segle XXI?. La massa de pàries més gran de la Humanitat la constitueixen els milions de dones sotmeses a aberrants Tradicions imposades per costums suposadament venerables, fes atàviques, supersticions ancestrals, pràctiques tiràniques.
*Avergonyits (sic i resic) per la violència domèstica contra les dones que encara es fa a les societats democràtiques -a Finlàndia proporcionalment més que a Espanya-,per la persistent explotació sexual de dones i per la discriminació de la dona en camps de l’activitat social, l’opinió pública europea oblida la situació de la dona a la immensa Geografia del Món emergent i,en particular, del món de cultura musulmana,i abandona a la seva sort més d’un terç de la Humanitat.
*La llarga Marxa de la Dona envers la dignitat humana i la llibertat personal ha estat des de sempre irregular i vacil·lant, dependent de circumstàncies històriques,de les religions, cultures i tradicions.
*I, tanmateix Europa va iniciar pels volts del segle XII un Camí de Reconeixement i d’Alliberament de la Dona (CRAD) que amb ferotges oposicions i retrocessos periòdics, ja no s’ha aturat després de les consolidacions aportades per la Il·lustració i les Revolucions Socials dels segles XVIII,XIX i XX. No ha estat igual a la resta del món, llevat de la prolongació europea que representen el Canadà, els EUA, Austràlia,Nova Zelanda…
*A mitjan del segle VII,-en una societat tribal i nòmada,el profeta Mahoma va dictar que “la dona estaria subordinada a l’home”,agafant-lo de la pràctica de tradicions locals,que quedarien Sacralitzades en Religió.D’aleshores ençà la Humanitat va fer i està fent copernicans avenços tant en les Ciències com en les Relacions interpersonals i socials,llevat d’aquella part de si mateixa que,imbuïda per convicció o per imposició d’una Doctrina de l’Alta Edat Mitjana,segueix creient en una subordinació irracional,que es manifesta en múltiples pràctiques.
*A tall de mostra,la dona necessita el permís de l’home per sortir de casa,treballar o relacionar-se amb els altres;la dona estèril és repudiada,i l’adúltera,real o suposada,lapidada.Nenes de 10 anyets són casades amb homes madurs,les mutilicacions genitals,ablació del clítoris,circuncisiió dels llabis externs i interns,infibulació -no exclusives del món musulmà- ,amb el coactiu propòsit de preservar la virginitat i la fidelitat de la dona,escontinuen practicant massivament,i no se n’escapen,fins i tot,les nenes de famílies establertes a Europa.
*Mutatis mutandis,per recordar aquestes mutilacions l’escriptora somali Hyaan Hirsi Ali,informa que la mutilació practicada en l’home,significaria:escapçar el gland,emascular els testicles i deixar la resta del penis com una mena de bossa buida-.
*Ara bé,milons de dones defensen ,víctimes de la Tradició, la seva pròpia submissió,cosa que no demostra una superioritat moral de la submissió,sinó la fèrria posició dominant de l’Home que la imposa (sic)
*Tothom sap que cap Conquesta de la Dona no prové de la Tradició,sinó de la “Revolta contra la Tradició”-.La crítica de la Tradició constitueix el Fonament Espiritual d’Europa i desaprofitar la millor ajuda que hom pot aportar a la universalització dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals,que són una conquesta de la Humanitat sencera-.