Avui he participat a les jornades “Feminitzant el PSC, feminitzant Catalunya”, organitzades per la Secretaria de Polítiques de les dones del PSC. M’han assignat el paper de fila zero en la taula de presentació del llibre “Feminitzant la política” que ha escrit Dolors Renau. A continuació teniu la meva intervenció.
Les feministes socialistes catalanes tenim escrita i ordenada la nostra historia, amb les iniciatives de les nostres antecessores a aquest llibre. Vull agrair aquesta iniciativa, ja que cadascuna de les dones que actualment ocupem càrrecs de responsabilitat, hem de recordar les nostres antecessores, les dones que han treballat abans que nosaltres per aconseguir els avenços que ara ens han permès accedir a responsabilitats polítiques, ara nosaltres hem de seguir empenyent per que les dones que arribin en el futur ho tinguin més fàcil.
La paritat és el nostre patrimoni, com ha recordat Imma Moraleda. La paritat és la forma d’exercir i concretar el feminisme del feminisme socialista. La paritat és el nostre instrument per a aconseguir “la meitat de tot” com diu una de les nostres mestres, Amelia Valcarcel.
Paritat per que volem compartir, un dels altres trets característics dels feminisme socialista, homes i dones en un projecte compartit, i el nostre feminisme que propugnem convençudes que beneficiarà tant a homes com a dones.
PARITAT per a aconseguir la meitat del tot, de tots els àmbits:
-POLÍTIC que no només suposa un repte d’igualtat, sinó que la democràcia paritària és un repte democràtic.
– TREBALL de CURA, compartir la cura de les famílies
– TREBALL REMUNERAT
– CULTURA I ORGANITZACIONS CÍVIQUES.
Fa poques setmanes, una companya, preguntada per les raons de l’avenç de les dones espanyoles, aconseguint en només 30 anys de democràcia a un govern paritari i lleis pioneres en matèria d’igualtat, va al·ludir clarament a l’opció majoritària de les feministes espanyoles pel feminisme polític per participar a les institucions. Dedicant-se no només a reivindicar sinó a aconseguir millores concretes des de les institucions. Un altre tret comú amb la socialdemocràcia, ser capaços d’aplicar accions concretes per a transformar la societat.
Aquesta jornada, no només vol repassar el llegat, vol recollir propostes de futur, en aquest sentit crec que la prioritat de totes les prioritats és la igualtat al mercat laboral, la paritat en l’economia.
Les dones son part de la solució a la crisis, dones participant a les decisions econòmiques, dones impulsant una economia sostenible, més flexible i participativa. Remarquem que més igualtat implica més competitivitat.
Aquesta crisis ens porta inevitablement a un debat sobre la reducció dels serveis públics, sobre la racionalització de l’administració pública.
En aquest debat és clau que els i les socialdemòcrates definim la llista de quins són els mobles que hem de salvar quins mobles s’han de salvar, quines són les polítiques bàsiques, essencials i irrenunciable. Dons bé, hem de tenir molt clar que a la llista dels mobles que hem de salvar, nosaltres (les dones) som la nevera. Les polítiques d’igualtat són essencials primer perquè som més de la meitat ( 52%) de la població i tenim dret a la igualtat efectiva però també per que per a sortir de la crisis s’ha de comptar amb el talent femení. Millor dit, sense comptar amb el 100% del talent de les dones no sortirem enfortits en aquesta Europa quecal repensar.
Entrades relacionades: Les meves propostes per feminitzar Catalunya a paritat.cat, Paritat.cat, Dones socialistes 2.0: activisme i política2.0, Jornada Dones socialistes 2.0 participació per la xarxa , Igualdad en la sociedad del conocimiento,
Technorati tags: blogs, Weblog, blog,bloc, bitacora, politica, e-government, e-participation, edemocracia, mujeres, mujer, dones, igualdad, dona, igualtat, feminismo, Feminisme, Tags blogolaxia: internet, politica, Mujer,
Crec que les dones tenim tot el dret a assolir el mateix lloc a la societat i els mateixos “privilegis” que els homes. Seguramant el món funcionaria més bé amb el sentit comú de les dones. Ara bé, no estic d’acord amb la paritat per real decret. Penso que a cada lloc hi ha d’haver gent preperada, independentment que siguin homes o dones… el que s’ha de fer és procurar que les dones puguin accedir a la mateixa preperació que els homes i donar-los-hi facilitats perquè hi arribin i aleshores ja es veura on som capaces d’arribar i no cal que sigui per decret…
Salutacions,
M. Roser
Crec que les dones tenim tot el dret a assolir el mateix lloc a la societat i els mateixos “privilegis” que els homes. Seguramant el món funcionaria més bé amb el sentit comú de les dones. Ara bé, no estic d’acord amb la paritat per real decret. Penso que a cada lloc hi ha d’haver gent preperada, independentment que siguin homes o dones… el que s’ha de fer és procurar que les dones puguin accedir a la mateixa preperació que els homes i donar-los-hi facilitats perquè hi arribin i aleshores ja es veura on som capaces d’arribar i no cal que sigui per decret…
Salutacions,
M. Roser
No sé que passa amb els comentaris…
Roser,
el que dius estaria perfecte si hagués situació de igualtat d’oportunitats, llavors accedirien els millors i les millors.
A la pràctica s’exclou dels espais de direcció a les millors dones, s’exclou el talent femení. Si no apliquem paritat i altres formes de foment de la presencia de dones, esta clar que els dones o estan representades ( 6% empreses IBEX35, 35% Congres del diputats).
Les dones tenim dret a ser-hi als espia de representació política per que sinó estem a una democràcia imperfecta, on més de la meitat de la població es sistemàticament exclosa dels llocs de decisió, i des del unt de vist d’interès general, a la societat no l’interessa, com esta fent, desaprofitar el 50% del talent.