El PSC ha fet al congrés el que tenia que fer, acordar a Madrid una solució de futur, una sortida a les aspiracions del poble català, acordada amb el PSOE i assumida pel govern d’Espanya.
A Catalunya la sentencia ha caigut com un gerro d’aigua freda, aquesta sentència ens ha hipersensibilitzat (amb raó!!) i ha provocat una certa “soberanització” de les mirades catalanes, especialment als mitjans de comunicació, amb una certa renuncia a un model d’Espanya compartit i de la via del pacte pel l’avenç en l’autogovern. Aquesta situació ha derivat en judicis excessivament negatius de la postura dels 25 diputats i diputades al congrés.

La setmana passada després de la meva tornada a Barcelona vaig gaudir d’un sopar amb amigues i amics, i directament m’interpel•len: que heu fet els diputats del PSC a Madrid?
Vaig respondre convençuda: el diputats i diputades del PSC al Congrés hem fet el que teníem que fer. I vaig preguntar: Per que ningú pregunta a CIU per que no va votar la resolució socialista , la que tenia possibilitat de ser aprovada?

La millor imatge de la postura del PSC es visualitza el dijous 15 de juliol, quan el president Montilla lidera un pacte del catalanisme al Parlament , al mateix temps que a Madrid, PSC i PSOE presentem una resolució per desenvolupar amb tots els instruments legals els aspectes de l’estatut que s’han retallat i es possible arreglar .

Des de la sentencia de l’estatut, la postura del PSC ha estat impecable. Immediatament el president Montilla surt amb contundència i expressa la indignació del poble, acata la sentencia (no pot ser d’altra manera, som un partit que respectem les institucions i decidim canviar el mon des d’aquestes) i fa una crida a la ciutadania a manifestar-se el 10-J. El PSC recolza al president, altres ja van començar a posar pals a les rodes, intentant evitar que el president de Catalunya encapçales la manifestació, intentant imposar lemes que no compartim el conjunt dels catalanistes.

El president i el PSC hem treballat per la unitat des del primer minut. No tothom ha col•laborat per a aconseguir aquesta unitat. CIU va fer tot el possible per a evitar que s’aprovés la resolució socialista al Congrés. El grup socialista no va anar a aquest debat a la defensiva o a remolc d’altre iniciatives, el PSC i el PSOE havien presentat una resolució sobre l’estatut.

La resolució constatava el malestar creat a Catalunya amb la sentencia del Tribunal Constitucional sobre l’estatut i instava al Govern a desenvolupar el potencial d’autogovern del pacte estatutari.(primera resolució del grup socialista, pàg 31)
Per que CIU no va votar a favor d’una resolució que ja comptava amb 169 vots, amb clares possibilitats de ser aprovada? Una resolució que només necessitava 6 vots més per ser aprovada. Però ningú li planteja a CIU aquesta qüestió…

Entrades relacionades: Programa Marc del PSC: idees i reformes pel futur,  10-J. Ara és l’hora, avui manifestació,  PSC. Per la dignitat de Catalunya, Dissabte roig. PSC – Les Corts

Tags technorati:, PSC, Noticias y política, Noticias, Estatuto, Actualitat, Noticies, Estatut, politica, Catalunya, Cataluña Tags blogolaxia: PSC, politica, Estatut