Cada vegada que xerro en públic sobre polítiques públiques en l’àmbit de la societat en xarxa, començo pels principis que han de regir aquestes polítiques des del progressisme (accés a banda ampla de qualitat, promoció del Programari Lliure, lliure reutilització de la informació pública …..)., una d’elles és la net neutrality o neutralitat de la xarxa., però aquest sol ser un els conceptes més desconeguts dels drets digitals per a la població.
A la calor de finals d’agost, algunes novetats obren el debat:
– Telefónica adverteix de la necessitat de gestionar la xarxa per tal d’evitar assimetríes a Internet i la creació de tarifes segons tipus d’us ( “ Una para los que quieran navegar, otra para los que quieran hacer descargas…”)
Peró …que significa net neutrality?
Net neutrality (o Neutralitat de la xarxa) és el dret que el tràfic de dades generat o rebut des d’un node connectat a la mateixa no sigui bloquejat, interferit, discriminat, entorpit, manipulat, modificat, desviat, prioritzat o retardat, en funció del tipus de contingut, del protocol, l’aplicació utilitzada, de l’origen o la destinació de la comunicació, i de qualsevol altra consideració aliena a la pròpia voluntat dels dels intervinents en la comunicació.(Us recomano aquest text que explica detalladament el concepte neutralitat de la xarxa)
Per què és important la net neutrality?
Es tracte de un concepte relacionat amb els drets de la ciutadania com el secret de les comunicacions, la llibertat d’expressió o el dret a l’accés a la cultura i als beneficis dels avenços tecnològics.
Internet no és una sola xarxa, no és un conjunt de serveis donat per les operadores de telecomunicacions, no és un servei com el correu electrònic, la www, ni un espai com un portal o les xarxes socials. Per descomptat, tampoc és ni Google, ni Facebook, i Twitter … Internet és un acord d’interconnexió de xarxes (INTER-Networking) per intercanviar trànsit. Internet és “només” un acord; lliure, universal, simple, sense control centralitzat, sense possibilitat de ser dominat ….
De fet, ara, no cal res per aconseguir la net neutrality, és la situació actual. La net neutrality és una de les característiques per definició d’Internet.
A diferència de l’accés a la banda ampla, que per aconseguir-la el govern ha hagut d’invertir centenars de milions d’Euros per estendre la cobertura a 99% de la població, la net neutrality ja és avui una característica de la xarxa, la qüestió és si s’ha de preservar, i si ha de ser per llei, com ha fet Xile aprovant un llei que consagra el principi de neutralitat a la xarxa.
L’objectiu és que no es vulneri el principi de neutralitat a la xarxa perquè, si es fa, Internet deixa de ser el que és, una infraestructura bàsica que pot arribar a utilitzar des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i per qualsevol persona (o aparell ) que permet compartir serveis, coneixement i comunicacions que constitueix el més gran i més eficient espai d’innovació i intercanvi de la història de la humanitat.
No complir amb la Net Neutrality suposa que aquest gran acord d’intercanvi es desequilibri i passi a ser una “concessió” d’uns sobre altres. Intenet és un xarxa de xarxes lliure, transparent i igualitària, un espai on es desenvolupen relacions personals, polítiques, comercials, intel.lectuals i culturals, hem de promoure les oportunitats que permet entre el conjunt de les persones, no restringir-.
Entrades relacionades:Societat en xarxa, llibres i copyleft, Femitic: un concurs copyleft, Alternatia socialista a l’informe Gallo, Pla impuls de Continguts Digitals, 10 raons perquè l’Administració alliberi software,
Technorati tags: internet, software libre, software, Linux, Open Source, 
copyleft, 
creativecommons