Tenim un nou govern renovat, consistent, potent i amb força. Globalment és un bon canvi i hem capgirat la situació. Tenim un pacte amb el PNV per qüestions econòmiques per acabar la legislatura i tenim un nou govern fort, més polític . És clar que volem jugar i volem guanyar dos partits: contra la crisis i contra la dreta.
No vull deixar d’expressar un cert sentiment agredolç, per que si bé globalment aquest remodelació és satisfactòria i el govern socialista guanya pes, des del punt de vista de les dones, les dones i la igualtat perden pes.
Però, com a feminista socialista no suporto titulars tipus: el govern renuncia a la igualtat i a la paritat. No son certs. Aquest nou govern ni renuncia a la igualtat, ni a la paritat.
– Aquest govern sí és paritari, de 15 ministres 7 són dones, un 46%. Per aquells nouvinguts a la igualtat el concepte paritat és va formular a la l’any 1992 i “ no més del 60% ni menys del 40% de cap dels dos sexes“.
– La igualtat continua sent una aposta d’aquest govern, tenim el ministeri de “Sanitat, igualtat i política social” i una nova Secretaria d’estat, de fet el rang més alt a les polítiques d’igualtat abans d’haver-hi un ministeri ( abans del 2008). Mai haviem tingut un ministeri “d’igualtat” tot i que ara és compartit amb altres funcions, que es fussiona per donar un missatge de reducció i austeritat.
Dones deixen d’estar al nucli del poder c
Però tot i ser un govern que aposta per la igualtat i sent paritari, faltaria més per un govern socialista, les dones han perdut presencia en espais estratègics de decisió, Maria Teresa Fernandez de la Vega ha deixat de ser Vicepresidenta primera i Leire Pajin Secretaria d’organització. Les dones perden presència, millor dit, deixen d’estar al nucli de poder.
Ni 1000 dies de ministeri d’igualtat
El ministeri d’igualtat ha existit 921 dies ( des del 12 abril del 2008 que és va crear), no ha arribat ni als 1000 dies de tenir un ministeri dedicat a la igualtat d’oportunitats de les dones. La meitat de la població. No és una bona noticia, així ho han manifestat les entitats de dones.
La creació d’un ministeri va ser complicada, va suposa un gran esforç a nivell organitzatiu i administratiu i va implicar un inici en precari.
Bibiana Aído ha impulsat accions fonamentals pels drets de les dones. I no precisament d’aquelles mesures que suposen una foto fàcil, i que trobes suport dels mitjans i l’aplaudiment de tota la ciutadania, ha impulsat temes tant difícils com la llei l’avortament i el Pla contra l’explotació sexual. Ha estat una ministra compromesa amb la igualtat, ha actuat amb convicció, i ha lliurat moltes batalles internes i externes per que la igualtat avanci.
La seva ha estat una gestió digna de felicitació, amb resultats importants com per exemple l’orde de protecció europea aconseguida durant la presidència europea. Ha impulsat importants accions mentre dia a dia era el centre dels atacs de la dreta, atacs fruit d’un reacció contra els avanços en igualtat i la mostra del masclisme que ha viscut en primera persona Aído.
És una bona noticia que Bibina Aído segueixi liderant les polítiques d’igualtat ara com a secretaria d’Estat, un reconeixement a la seva tasca, i hem de reconèixer ara el seu compromís i humilitat.
Les dones agraïdes a Maria Teresa Fernàndez de la Vega
Ella al seu comiat amb la premsa ha recordat haver estat la primera dona que ha presidit un consell de ministres, i ho ha agraït no només a Zapatero sino també al :”esfuerzo de la lucha y del trabajo de tantas mujeres que han abierto camino“, una dona amb conviccions feministes sap perfectament que arriben als llocs de poder no només pel seu mèrit sinó també per la feina a favor de la igualtat que altres dones han fet abans que ella. I ha recordat els avenços però també el recorregut pendent “la igualdad, donde hemos avanzado, pero donde sigue un largo camino“.
Les dones hem de reconèixer i subratllar la gran tasca que ha fet Maria Teresa Fernàndez de la Vega, no només per haver estat vicepresidenta, pel seu paper i el seu exercici del poder que ens ha fet sentir orgulloses, sinó també perquè tots aquest anys ha estat sempre vigilant i promovent la igualtat de les dones en cada consell de ministres i en cada iniciativa del govern. Maria Teresa Fernàndez de la Vega ha estat la figura clau pels avenços que hem assolit les dones als darrers anys.
Aquest govern segueix apostant per la igualtat, aquesta ha estat una de les principals banderes del president Zapatero, no han canviat les seves conviccions i sap que totes les dones estarem molt atentes a que el seu compromís segueixi materialitzant-se. A més, la nova ministra de sanitat, igualtat i politica social, Leire Pajin, sempre ha defensat i practicat la igualtat.
Es evident que quan s’organitza un nou equip el més important és la globalitat, aquest és un bon govern, encaixar totes les peces és difícil, però podria haver tingut una mica més de mirada de gènere.
Entrades relacionades: Les dones a la política només volem el mateix tracte que els homes, Menys bretxa salarial, més autonomia de les dones, L’e-igualtat avança a Espanya, La bretxa digital de gènere persisteix ,
Technorati tags: blogs, Weblog, blog,bloc, bitacora, politica, e-government, e-participation, edemocracia, mujeres, mujer, dones, igualdad, dona, igualtat, feminismo, Feminisme, Tags blogolaxia: internet, politica, Mujer,
Que aquesta ensopegada no signifiqui un pas enrere
http://miradordones.blogspot.com/2010/10/una-ensopegada-en-el-llarg-cami-de-la.html
Una abraçada, anna
Completament d’acord amb la Lourdes. Un govern clarament més fort, però també més masculí, amb una pèrdua important, sobre tot a nivell simbòlic, del valor de les polítiques d’igualtat. Som moltes les que ens sentim decepcionades per la eliminació del Ministeri d’Igualtat, que s’havia convertit en una referència per a l’avenç de les dones a la nostra societat.
Gràcies, Lourdes, per posar paraules als sentiments de molts homes i dones, i publicar-les. LLàstima que, com deia un articulista aquesta setmana, haguem de presenciar la desaparició d’una de les apostes més fortes del govern Zapatero quan precisament caldria, més que mai, reforçar aquestes polítiques. Llàstima també que l’accent masculí, novament, sigui qui domina l’escenari de la responsabilitat i la seriositat política.
Lourdes, gracias por tu reflexión. Estoy totalmente de acuerdo contigo, és una lástima que se haya “sacrificado” el ministerio de igualdad. Una vez más somos las mujeres las que salimos perdiendo.
Gracias por vuestros comentarios, y por que tantas mujeres sigamos compartiendo tantas cosas, haciendo red para conseguir avanzar en igualdad