“El futur no pot ser tan dolent com els resultats. Es tracta d’una va derrotar sense pal.liatius. El resultat és més dolent del que esperàvem “així va començar ahir la valoració de les eleccions Dani Fernández, coordinador dels diputats del PSC al Congrés.
Coincideixo plenament, encara que no puc dir que m’hagi sorprès (però quedar per sota dels 30 diputats, ha estat la rematada), però des del diumenge a la nit m’he trobat a “duel” emocional. Tampoc és estrany, si afegim l’habitual baixada post campanya electoral, després de dies de frenètica activitat, la derrota rotunda del projecte en el qual participa activament des de fa tants anys.
Jo ja estic reactivat (reactivada emocionalment, ja que aquests dos dies la meva activitat política no ha parat, faltaria més!), Ja han passat 48 hores i el PSC, no es pot permetre que els que tenim responsabilitats ens passem ni un minut més “relamiendo les ferides “, hem de començar a treballar pel futur.
Ara hem d’analitzar, diagnosticar, debatre internament, decidir i executar un pla per renovar el projecte polític del PSC, que no el PSC que precisament aquesta campanya ha demostrat la seva plena solvència com a organització. En unes hores publicaré la meva reflexió sobre els resultats electorals.
Entrades relacionades: PSC Sant Andreu activisme al carrer i política 2.0, Socialistes majoria a les xarxes socials , PSC. Ni independentista, ni de dretes, Tags technorati:, PSC, Noticias y política, Noticias, Estatuto, Actualitat, Noticies, Estatut, politica, Catalunya, Cataluña Tags blogolaxia: PSC, politica, Estatut
Sempre feu el mateix o almenys dieu que el feu, però alhora de la veritat, per què serveix? Quan es veuen coses com la retirada de la política de gent com el Benach (ERC) i el que això representa en època de crisi (http://www.elperiodico.com/es/noticias/elecciones-28n/20101130/benach-cobrara-100000-euros-brutos-durante-cuatro-anos-pension-vitalicia/603923.shtml) i no vull pensar el que serà en el cas d’en Montilla, no puc per més que sorprendre’m de que encara hi hagi algú que cregui en els polítics (que no en la política) avui dia. Es com allò de dir… “JO NO ARREGLO ELS PROBLEMES DEL PAIS PERÒ ALMENYS ARREGLO LA MEVA BUTXACA”.
Postdata: I deixo el comentari anterior perquè malgrat tot penso -potser ingenuament- que precissament perquè ara us tocarà reflexionar, per més que aquests comportaments comuns als polítics DE QUALSEVOL SIGNE legalment siguin “irreprochables” èticament estan totalment fora de lloc. Que no us estranyi l’abstenció (encara ha estat “petita”) i inclús l’odi a la classe política, perquè la percepció que només es suavitza a les campanyes el.lectorals, que és quan intenteu mostrar la cara més amable, és que sou uns “mangantes”. Què fareu a partir d’ara?, el mateix de sempre?
La veirtat és que la gran gran majoria de persones que coneixo que estan a la política, nio molt menys ho fan per “arreglar la seva butxaca”. Sense excessos però esta bé que estigui regulat el transit de la política i deixa càrrecs de gran responsabilitat, ja que és bàsic en qualsevol democràcia, si volem persones actuïn independentment i que s’inlcougui un forta incompatibilitat.