Cada vegada hi ha més vot crític, que ens interpel•la i ens diu: no ens representeu!
No vull defugir el comentar que el resultat pel projecte socialista tant a Barcelona, Catalunya i Espanya ha estat dolent, millor dit; molt dolent, les causes per que una part important del nostre electorat ens ha abandonat provenen d’errors polítics dels tres nivells, de nou vull centrar-me en analitzar algunes dades del vot crític “anti partits” o anti grans partits.
Espanya
Partits sense representació 1.688.378
Vot en blanc 584.012
Vot nul 389.506
Total 2.661.896
Catalunya
Partits sense representació 137.854
Vot en blanc 119.854
Vot nul 50.331
Total 307.854
Barcelona
Partits sense representació 69.539
Vot en blanc 27.093
Vot nul 10.719
Total 107.351
El vot crític és creixent a tots tres nivells. A Barcelona passa del 8,75% (2007) a 17,70% (2011), a Catalunya de 7,24% (2007) a 10,62 %(2011) i a Espanya de 10,75%(2007) a 11,72 % (20011). (Arxiu amb totes les dades, cal aclarir que a Catalunya i més a Espanya a “Partits sense representació” inclou la dada que el Ministeri de l’interior agrupa en “RESTO” on també hi han formacions amb molt poca presencia, però com es tracta dels mateixos criteris totes dues eleccions ens serveix per percebre l’evolució, tot i no tenir en compte el valor absolut exacte).
Vull destacar que no es tracta d’una novetat d’aquestes eleccions. De fet, la meva valoració de les darreres eleccions autonòmiques catalanes, fa 6 mesos, es titulava “Resultats eleccions, creix el vot crític”, remarcant 300.000 vots crítics ( nul + bloc + partits sense representació), i a les autonòmiques del 2006 ja destacava que 60.000 persones van votar en blanc amb una elevada abstenció.
En tot cas es tracta d’un vot crític actiu, jo anomenaria: de protesta. El vot blanc representa a persones que voten i ens envien un missatge el clar: vull votar però cap de les opcions m’agrada. La majoria del vot nul és d’un descontentament molt més accentuat, qualsevol que ha estat en un recompte sap que la majoria de vots nuls porten escrits, queixes, crítiques… Pel que fa al vot a opcions minoritàries, una part es tracta d’un cercle fidel d’opcions molt ideologitzades, però en etapes de distanciament entre política i ciutadanes, apareixen més opcions i aconsegueixen més vots.
El moviment #15m, després #spanishrevolution ha pogut incrementar aquest vot crític. S’han produït a la vegada dos fenòmens, el moviment #spanisrevolution que ha recollit un descontent preexistent a la societat que no trobava respostes, i pot ser una part ja hagués optat pel vot crític o pots ser per l’abstenció,al mateix temps
Una part pot ser, però en aquest cas, segur que va tenir algun efecte la consigna #nolesvotes, que demanava no votar als tres partits que van votar la llei Sinde (PSOE +PP+CIU), després entorn a les acampades i a #spanishrevolution es va accentuar el no al bipartidisme, però opino que també va evolucionar per no votar als partits més coneguts ( per aquesta raó IU no ha recollit un volum important d’aquest vot ).
En aquesta societat tant dinàmica em sorgeixen noves preguntes a les que no tinc respostes clares, però les apuntaré, aquest vot crític, pot ser no només és vot descontent? Pot ser també es produeix l’efecte de la long –tail a la política? La viabilitat d’opcions polítiques més a mida, nínxols polítics més concrets que son més viables per internet?
En tot cas, tot apunta a una necessitat de renovació política, estem a la societat en xarxa, cal fer política en xarxa , que implica no només que alguns càrrecs estem a la xarxa, sinó transformar cap a partits en xarxa i administracions en xarxa. Un repte complex, donat que les TIC han estat més utilitzades per les persones que per les organitzacions i organització en xarxa no només significa utilitzar les tic o tenir presencia a Internet, sinó canvis organitzatius.
Correcte però oblides, i en general tots els polítics oblideu els abstencionistes. Uns “voten de protesta” i els altres simplement estan ja tan tips que ni voten. Suposo que toca “anar per parts”, uns serien “recuperables” i pels altres la cosa seria més difícil. De totes maneres jo sé de molta gent que aplica la següent màxima -jo no la comparteixo però és així-:
1) PP = PSOE
2) Jo no votaré mai a un partit de dretes
3) Els d’esquerres són d’una altra galàxia (partim de que PP = PSOE)
4) Votar a opcions minoritàries?, per què, per no saber a qui votes i que aconsegueixi representació algun friki, simplement perquè “ha fet gràcia el seu nom”??
5) Total, NO VOTO!
Desprès està el tema de la “democràcia directa”, potser en sí, és molt radical i molt utòpica, però hi ha propostes que clarament podrien (i haurien de) ser assumibles, per ex. i de forma urgent, que els desnonaments que està provocant la crisi, no impliquin que el banc es quedi amb tot i desprès encara exigeixi que segueixis pagant (http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/presion-popular-frena-desahucio-una-pensionista-badalona-1019488)… Això és només un exemple. No feu com el Trias o similars, que mentre estaven en campanya feien l’ullet als de la Plaça Catalunya, i ara pretenen que els facin fora. No fareu el mateix, ho imagino, però si desprès tot es queda en paraules i cap iniciativa d’apropament REAL al que reclama la gent i que en molts casos, ES QUE CLAMA AL CEL, malament anirem!