Congrés del PSC i la societat xarxa

Tal com em vaig comprometre, començaré a publicar algunes idees per al proper congrés del PSC, sense ànim en cap cas d’apuntar idees tancades. Més aviat vull plantejar alguns reptes a les nostres polítiques amb ànim de rebre comentaris i anar construint propostes de forma dinàmica i en xarxa. Ho faig convençuda que nous temps requereixen de noves polítiques, no vull dir nous valors, sinó d’aplicar els nostres valors a la nova societat.

La nova economia , és l’economia del coneixement. El coneixement és alhora input i output clau de l’esquema econòmic i social en un procés de retroalimentació, aquest fenomen és el que ens permet anomenar l’actual dinàmica com de revolució industrial. Diversos autors parlen de la tercera revolució industrial, per que implica canvis el conjunt de la societat, la nova societat anomenada per Castells com la societat xarxa.

Aquesta nova etapa requereix de noves polítiques, per afrontar el reptes de la igualtat i la llibertat i la justícia social. Cal que des de la política ens plantegem anar més enllà de definir polítiques sectorials en l’àmbit de les TIC ( tecnologies de la informació i la comunicació) per plantejar una reflexió transversal perquè estem en una nova era. Aquesta nova realitat afecta tota la població i a la gran majoria d’àmbits.

Començaré per apuntar quins són els àmbits als quals haurem de definir noves propostes que aniré desenvolupant en notes concretes.

– Cal definir quins són els ciberdrets, nous drets vinculats a les tic. Apunto d’entrada els que crec que són aquesta nova generació de drets: accés de qualitat a internet, neutralitat de la xarxa, confidencialitat en comunicacions de dades …
– S’han d’articular noves estratègies per a garantir drets assolits per les societats democràtiques i les nostres lleis democràtiques, i que a aquesta nova realitat necessiten noves formes per a protegir-los: suplantació identitat, privacitat, ciberobament, reparació davant de calumnies, o debatre a fons: és lògic el dret a l’oblit?
– Noves formes i mètodes a l’educació per a una nova generació: els nadius digitals. Són multitasking, hiperconectats, relacionals i intercatius. Necessitat d’abordar la formació de la ciutadania en cercar, processar i contrastar informació.
– Nous reptes i noves desigualtats en l’àmbit laboral. Hem de refer el nostre discurs tradicional. En la societat xarxa la veritable divisió és entre treballadors anomenats de “coll blanc” i els anomenats de “coll blau”, per tant entre les persones que han de processar o no coneixement. La promoció del talent i la formació més que mai són base de les oportunitats, en una societat dinàmica, amb canvis accelerats on s’estima que en només 20 anys, el 50% seran noves professions.
– Hem de pensar com articular la governança real en un mon globalitzat. La globalització no altera el territori dels estats, però te efectes profunds a la seva autoritat sobre el seu territori i la seva ciutadania. Es urgent pensar com construïm aquests mecanismes de govern global.

– Existeixen nous valors de la nova generació que participa intensament de la xarxa ( nadius digitals i immigrants amb us intensiu d’internet), no se si es pot anomenar “moviment”, però existeix una xarxa connectada i activa “open” , que aglutina una sèrie de valors: transparència, compartir, obert . Nous valors que han de ser incorporats pels partits polítics d’esquerres.

– Millorar els processos democràtics aprofitant les oportunitats de les TIC i les noves exigències fruit d’una ciutadania més interactiva.
– Apostar per un nou model d’organització un partit xarxa, les organitzacions xarxa son les organitzacions efectives i aglutinadores d’aquesta nova societat.