Obama de nou ha innovat en la política 2.0, en concret en la participació i mobilització a través de les xarxes socials.
El 29 de juliol, a 48 hores d’acabar el termini per aconseguir un acord sobre el sostre de despesa perquè USA no entrés en suspensió de pagaments, l’equip d’Obama promou una mobilització viral a Twitter (@BarackObama) amb la paraula clau #COMPROMISE per pressionar els congressistes i senadors republians amb compte en twitter.
Van difondre els comptes de twitter de congressistes i senadors republicans perquè les persones es mobilitzessin i es dirigissin a ells per pressionar i aconseguir un acord, el missatge # COMPROMISE amb USA, compromís a favor del país.
Es tracta d’una novetat, un president de govern, un càrrec polític en primera persona demana mobilització, no mobilitza demanant suports o difusió d’una proposta, sinó que es tracta d’una acció viral per generar pressió a representants d’un altre partit, a més a més ho fa de forma pública i transparent en primera persona.
Diversos mitjans espanyols van titular “Obama perd 36.000 seguidors a Twitter per la seva campanya de pressió sobre el Congrés“. Quan vaig llegir la notícia, vaig pensar que es tractava d’un titular equivocat, com gairebé sempre negatiu respecte a les xarxes socials, i sense contenir una anàlisi una mica documentada dels efectes de la campanya: quantes persones li seguien? Quantes persones mobilitzades? ¿Quina proporció de persones seguidores perdudes? Una dada sense context no té valor.
@ Dalvarez37, de nou s’ha dedicat a comptabilitzar i mostrar dades, ha realitzat un estudi sobre els efectes de la campanya, els missatges rebuts pels i les representants del partit republicà entre 29 i 1 agost seguint la campanya #compromise. Dades sobre els efectes de la campanya:
Es tracta d’una novetat, un president de govern, un càrrec polític en primera persona demana mobilització, no mobilitza demanant suports o difusió d’una proposta, sinó que es tracta d’una acció viral per generar pressió a representants d’un altre partit, a més a més ho fa de forma pública i transparent en primera persona.
Diversos mitjans espanyols van titular “Obama perd 36.000 seguidors a Twitter per la seva campanya de pressió sobre el Congrés“. Quan vaig llegir la notícia, vaig pensar que es tractava d’un titular equivocat, com gairebé sempre negatiu respecte a les xarxes socials, i sense contenir una anàlisi una mica documentada dels efectes de la campanya: quantes persones li seguien? Quantes persones mobilitzades? ¿Quina proporció de persones seguidores perdudes? Una dada sense context no té valor.
@ Dalvarez37, de nou s’ha dedicat a comptabilitzar i mostrar dades, ha realitzat un estudi sobre els efectes de la campanya, els missatges rebuts pels i les representants del partit republicà entre 29 i 1 agost seguint la campanya #compromise. Dades sobre els efectes de la campanya:
- Obama va aconseguir que les 232 comptes republicanes rebessin 64.400 mencions amb la paraula “compromís”. 64.400 mencions d’un total de 169.464 suposen un 38%. Gairebé el 40% de les mencions a representants republicans durant aquest període era per pressionar per l’acord.
- Cada representant ha rebut una mitjana 277 mencions, missatges pressionant en menys de 3 dies.
- La campanya va provocar que 35.000 persones de les 9.402.898 que ho feien, deixessin de seguir Obama, un 0,3%.
- 36 milions d’usuaris que van rebre el missatge originat per Obama.
La campanya ha provocat que el deixessin de seguir una proporció molt petita dels qui el seguien, molt menor que els missatges aconseguits en la campanya.
Obama ha aconseguit mobilitzar els seus activistes en twitter, segurament les persones que van deixar de seguir @BarackObama eren aquelles més allunyades ideològicament del president, que escoltaven per curiositat, però que una petició de mobilització els genera rebuig, provablement podrien ser votants republicans o persones prèviament desabudes amb les polítiques del president.
La valoració depèn de perquè pot usar un líder vostre compte a twitter? Perquè l’escolti tothom? Per mobilitzar als seus activistes? Per influir en prescriptors d’opinió? Per convèncer votants d’un altre partit? Algunes d’aquestes opcions són viables, diverses compatibles, però algunes són gairebé impossibles.