Avui el Periódico de Catalunya publica un especial sobre la reforma constitucional, amb una secció “Set diputats expliquen el seu vot”, jo explico el vot del PSC. Aquí teniu el text original de articule complet, ja que suposo que per qüestions d’edicció han tallat l’últim paràgraf.
A vegades a la vida no hi ha marxa enrere i en moments difícils només queda prendre les decisions més adequades. Així ho hem fet els diputats i les diputades socialistes amb Rubalcaba, després de conèixer la proposta del president Zapatero de reformar la Constitució per incorporar-hi el principi d’estabilitat pressupostària.
El plantejament del president arriba després d’un turbulent agost per a les economies europees. L’única cosa positiva del mes ha estat la reunió de Merkel i Sarkozy, que ha obert les portes a una política econòmica real, a canvi de garanties i acords. El model de benestar europeu només serà sostenible amb un acord que ens permeti ser prou grans per decidir en un món global. Al PSC sempre hem estat europeistes, fins i tot acceptant que més governança europea significa cedir sobirania.
Aquesta reforma dóna un missatge clar que aquest país està en condicions de fer front els seus deutes. És una garantia per poder mantenir l’Estat de benestar. Si demanem menys diners serem més lliures. És més d’esquerres defensar poc endeutament per dependre menys dels mercats que ens els presten.
El concepte de dèficit estructural té en compte el cicle econòmic, no afecta les despeses ocasionades per les crisis com el subsidi d’atur, a diferència del dèficit zero que proposa la dreta. En cap cas es tracta de limitar la despesa, sinó el dèficit. Les polítiques d’impostos marcaran el nivell de serveis factibles.
CiU ha aprofitat aquesta reforma per obrir el debat del model d’Estat. En un model descentralitzat en què les autonomies suposen un 40% del pressupost públic, un compromís de contenció del dèficit no pot excloure-les. CiU s’ha autoexclòs de l’acord. Al Senat té l’oportunitat de demostrar que anteposa l’estabilitat econòmica de Catalunya i Espanya a l’oportunisme.
Les formes podrien haver estat millors en aquest procés, especialment en moments en què la ciutadania reclama més participació i el moviment 15M té especial presència. Per això, sorgeix el dilema entre la necessitat d’una resposta urgent per tractar-se d’una situació d’excepció i aquesta demanda de major participació. La qüestió és: podem córrer riscos en aquests moments? Creiem que no. Les conseqüències d’una intervenció serien nefastes per als serveis públics. Per tant, el sí del PSC a la reforma és la decisió més garantista en temps de crisi.