Veure la darrera vinyeta de Manel Fontdevila per al diari público m’ha arribat a l’ànima.
Publico és alguna cosa més que “estilo fresco, solvente y crítico” del que parla l’editorial d’avui del país ( Democracia más débil), simbolitza un mitja que va apostar per una sèrie de valors progressistes com son la igualtat, els continguts lliures i la pluralitat de Espanya, i ha estat coherent amb ells.
No només perdem un diari en paper progressista, sinó un diari en paper que ha practicat la tolerància zero amb la prostitució i aquest diari va tenir com a línia editorial no incloure anuncis de prostitució. Hem perdut un diari que ha apostat per la creació de continguts oberts i lliures, i per defensar i abordar de forma prioritària els drets digitals.
La vinyeta m’ha fet tenir un sentiment de pèrdua, sento com les persones feministes i les persones que apostem pel coneixement lliure hem perdut, hem perdut ressò i complicitats a l’espai públic.