Política 2.0 vol dir fonamentalment proximitat de forma virtual. No significa només utilitzar unes tecnologies, sinó implicar-les i assumir una actitud. Ser present a la xarxa vol dir entendre i practicar els valors de la xarxa i en concret de la cultura 2.0: escoltar, interactuar, col·laborar, compartir i participar en la conversa per tenir credibilitat.
Així comença la part de les resolucions del 10è Congrés de Barcelona referida a l’aposta per la política 2.0. Cal practicar la política 2.0 per convicció i per necessitat.
Hem de practicar la política 2.0 per convicció perquè la política d’esquerres s’ha de basar en la proximitat a les persones. En aquest sentit, la presència a Internet de les persones amb responsabilitats polítiques és clau per poder mantenir més vincles amb la ciutadania; vincles en primera persona. Alguns experts defineixen la política 2.0 basada a connectar amb les persones a través de la xarxa i aprofitar les idees i el talent de les persones que participen a la xarxa.
Hem de practicar la política 2.0 per necessitat, perquè la nova societat xarxa ha generat un nou espia públic. Internet és un nou espai públic on les persones es relacionen, opinen, conversen i practiquen l’activisme. Nosaltres hem de ser allà on és la gent, de forma presencial o virtual.
A més a més, Internet ha transformat la societat. S’estan produint canvis culturals de fons, però només fent una aproximació numèrica, la gran majoria de la població ja són persones connectades a Internet. El nombre de persones internautes és creixent: 78,3% en el cas de la ciutat de Barcelona, significativament superior a Catalunya (71,8) i Espanya (64,2%), segons dades del 2010.
Encara més rellevant: l’evolució de la proporció de persones que s’informa de política per Internet. Podeu observar aquesta gràfica il·lustrativa de l’evolució de les persones que s’informen de política per mitjà d’Internet a Catalunya. Segur que aquesta dada és uns punts superior a Barcelona