Soc d’aquelles persones que per sobre de qualsevol identitat em sento barcelonina, aquest profund orgull de ser Barcelonina segurament prové d’haver viscut durant la meva joventut tot el procés de la Barcelona olímpica.
Recordo perfectament un dia de 1986 en que Barcelona va ser escollida seu dels Jocs olímpics del 92 a la plaça Catalunya. Vaig sortir dues hores abans de l’institut i vaig viure en directe que Barcelona seria seu olímpica. Aquella la nit ho vam celebrar a les fonts màgiques de Montjuïc on l’alcalde Pasqual Maragall va expressar la seva emoció a la ciutat.
A l’estiu del 1992 vam viure els millor jocs de la historia, fruit de la escalfor humana, de la implicació de la ciutadania de Barcelona. Sentíem que estàvem vivint un esdeveniment històric i sentíem que vivíem i participàvem d’un projecte ciutadà, un projecte col•lectiu.
20 anys després vull expressar alguns aprenentatges de la Barcelona Olímpica: calen lideratges forts amb rumb clar per a promoure canvis socials, la política i les institucions son essencials per a promoure grans transformacions, la complicitat entre les institucions, societat civil i l’àmbit privat, permeten afrontar projectes de fons.
Barcelona va passar de ser una ciutat grisa a una ciutat oberta al mar, coneguda al mon , cosmopolita i equilibrada gracies al lideratge de l’àmbit públic que va aconseguir la cooperació amb la iniciativa privada.
La generació que vam viure el procés olímpic als vint anys som prou conscient que les millores, els reptes de superació i la transformació social son possibles. Aquestes grans transformacions no es van iniciar en temps de bonança; al 1981 quan s’inicia la candidatura de Barcelona, estàvem un una profunda crisis econòmica. Aquestes transformacions les vam gaudir gràcies a l’esforç i l’empenta d’un altra generació.
Estem en mig d’una gran crisi, però Barcelona és una ciutat en molt millors condicions que fa 20 anys – infraestructures, formació humana, connexions al món, xarxa empresarial – per emprendre nous projectes. Barcelona ha de ser la punta de llança de la sortida de la crisi de Catalunya i Espanya, el canvi ha de començar a Barcelona. Però Barcelona ha de tenir aquest repte, liderar nous projectes i no passar desapercebuda.
La generació que vam viure com a joves amb il•lusió el projecte olímpic, hem de liderar nous projectes per Barcelona. Hem de ser capaços de generar i construir un projecte capaç d’il•lusionar als i les joves, com la generació que va liderar la Barcelona Olímpica va aconseguir amb nosaltres. Ara més que mai, cal generar un nou projecte progressista barceloní que abordi aquests reptes. Ja ho estem fent, ho estem començar a construir.
A @barcelona92tr podeu seguir minut a minut les olimpiades de fa 20 anys.