Suècia, els drets de les persones són la prioritat

A l’aeroport d’Escolcom a punt d’embarcar de tornada a Barcelona, vaig publicar aquesta foto a facebook, per destacar que marxava d’un país on fins i tot la decoració de l’aeroport recorda els drets humans. Als passadís d’embarcament de la terminal 5 aquestes instal•lacions mostren imatges de persones diverses per races, orígens i generes, i els rètols en diverses llengües diuen “soc un ciutadà del mon”, i ens recorden que totes les persones tenen dret a la ciutadania.

Algunes vegades m’he pogut sentir a altres països o a alguns dels seus serveis públics com un “número”, i clarament aquest no és el tracte més adequat per a les persones. He tingut una percepció absolutament oposada al utilitzar o visitar serveis públics a Suècia. Els serveis públics han estat dissenyats posant a les persones com a prioritat. Podríem parlar de serveis públics humanitzats, pensats per a que les persones es sentin acollides i còmodes.

Alguns exemples d’aquests serveis humanitzats són la casa de cultura d’Estocolm (Kulturhuset), on no només trobes una biblioteca on poder llegir, sinó dissenyada per tenir diversos espais còmodes i relaxants de lectura; el control de maletes de l’aeroport és el sistema més còmode i pràctic que he trobat, no cal que carreguis ni una sola capsa ni els teus objectes, i les parades de metro estan decorades amb elements artístics.

El metro d’Estocolm és un d’aquests serveis públics que no nomes ofereix el transport a les persones, sinó alguna cosa més. Durant la meva estada a aquesta ciutat, vaig participar d’una ruta guiada, “art en el metro“, les estacions estan decorades, i s’han fet concursos per diferents motius com promoure els drets de les dones, dels infants, l’ecologisme o la ciència. Un model no nomes estètic sinó de transmissió de valors socials, valors que s’han de promoure … ( us recomano aquesta Guia d’art al metro d’Estocolm).

Dues dones artistes, Vera Nilsson i Siri Derkert durant els anys 50 van promoure que es decoressin les estacions de metro. Els partits d’esquerres van assumir la idea, la van convertir en proposició, i l’ajuntament la va aprovar.

Aquesta no es només una iniciativa estètica sinó social i de valors, Vera Nilsson va escriure a l’alcalde d’Estocolm: “Volem fer una festa, l’alegria i l’esplendor del color al metro. Hi ha la gent senzilla, que fa la ruta a diari … Agafem el metro, per fer catedrals sota terra! Cada parada serà un castell de conte de fades!”

Convertir un subsòl del metro tenebrós en palaus per a les classes mes populars, sens dubte un propòsit social i just i a la vegada una forma d’humanitzar un subsòl gelat i dur com era el metro dels anys 50.

La decoració de cada estació es va treure a concurs centrada en promoure drets humans o promoure coneixement sobre diverses disciplines. Dos grans aprenentatges per a la política pública.  Per anar més enllà de donar un servei cal fer serveis més humans dóna veritable sentit als serveis públics i a la importància de la transmissió i educació en valors per a la construcció d’una democràcia sòlida.