Suècia, austeritat i model social

L’austeritat que coneixem del disseny suec, no només és una opció de disseny, l’ austeritat és una característica del model social i econòmic. Però amb el veritable sentit de l’austeritat social, que no facilita els excessos de ningú i que tothom pot accedir a serveis mínims dignes de qualitat de vida. Un model clarament sostenible, tot el contrari del que intenten promoure aquí, que la gran majoria tingui que aplicar-se més “austeritat”- o sigui no tenir gairebé res – mentre molt poques persones accedeixen a grans luxes.

A Suècia i els països escandinaus hi ha un estat del benestar sòlid, perquè cultural i socialment té gran suport social. Els valors culturals escandinaus coincideixen amb els valors en els que es basa l’estat del benestar, l’estat de dret social.

La llei de Jante, que és una espècie de codi ètic assumit als països escandinaus, promou els valors de d’igualitarisme, la cooperació i la utilitat pública per sobre del individualisme. Aquesta norma va ser explicada per Aksel Sandemose en el seu llibre “Un refugiat sobre els seus límits” (1933), amb el que buscava promoure un model d’identitat social propi dels països escandinaus i va arribar a formular les 10 normes de la Llei de Jante.

La llei de Jante promou que la igualtat és molt més important que l’èxit individual, es tracta d’una norma social que suposa que tota persona que té un nivell per sobre de la mitjana ha d’actuar amb modèstia, sense ser presumptuós ni fer-se notar més que la resta. És important mostrar humilitat.

Aquest norma social origina la mentalitat de benestar escandinava que entén que la societat està composta per cada individu, però en la qual tots els individus són conscients alhora que són part d’una societat a la qual han de contribuir per igual. És una de les claus per entendre el triomf de l’Estat del Benestar en els països escandinaus.

Suècia ha estat dels primers països a construir l’estat del benestar. A mitjans del segle XIX ja es va aprovar les “Lleis d’ajuda als pobres”, o al 1913 inclús el partit liberal va començar a expandir alguns beneficis socials. El model d’estat del benestar suec, ha estat categoritzat com un sistema intermedi entre l’economia capitalista i l’economia socialista, amb alts nivells mundials d’igualtat social sense coartar l’esperit innovador o empresarial. Un país on es paga el 51% d’impostos i es gasta el 13% en educació. Un alt nivell de igualtat, però a la vegada son el 4rt país mes competitiu del mon. Model de protecció social i desenvolupament social clarament es reautoalimenten.

Un model amb serveis públics humanitzats, en els que la comoditat i les necessitats de les persones són prioritàries al disseny de qualsevol servei o espai públic.

Per desenvolupar un estat del benestar sòlid cal suport social, cal promoure valors que sustenten el model, com l’aposta per allò col•lectiu, públic i comunitari. Cal que cadascú de nosaltres vulguem contribuir i formar-hi part. Hi volem contribuir amb impostos? Volem cadascú de nosaltres prioritzar el bé comú i per tant posar-ho per endavant del nostre particular?

La gran auto esmena que ens hem de fer els darrers anys de governs socialistes és que vam construir estat del benestar però no vam fer prou pedagogia ni promoure els seus valors. Ara una part important de la ciutadania vol hospitals de qualitat però vol menys funcionaris, vol política participativa però vol menys polítics, vol millor educació però pagar menys impostos. Un model d’estat del benestar necessita suport social. Per aquesta raó és clau que refem una majoria social per poder reconstruir un nou model d’estat del benestar sostenible.

Entrades relacionades: Suècia, els drets de les persones són la prioritat, Fotos viatge Suecia i Laponia.