Transparència i representativitat democràtica

Aquest és el sostre de la sala de plenaris de l’ajuntament d’Estocolm, anomenada sala del consell (Rådssalen). El blau simbolitza el cel, com si en realitat la sala estigués oberta, vol recordar que tots els debats i el que es digui a aquesta sala ha de poder ser escoltat fora d’ella per la ciutadania i apel•la també a la necessitat de transparència en la gestió política.
Sens dubte la transparència és una de les millors garanties en la gestió pública, a la vegada que proporciona informació i dades que permeten aproximar l’acció política a la ciutadania, i permetre que aquesta pugui seguir els processos públics. Un dels trets del govern obert és la transparència, un repte de millora de la gestió pública i política que genera més confiança per part de la ciutadania.
Durant la visita guiada amb el grup en castellà, a la sala del consell la guia va explicar que hi havien 101 regidors a Estocolm, una ciutat de 1.200.000 habitants. La veritat, és un número proporcionalment molt més elevat que al nostre país. Per exemple, el ple de l’ajuntament de Barcelona esta composat per 41 regidors i la nostra ciutat te 1.600.000 habitants.
Al torn de preguntes una de les persones va preguntar com era que tenien tants representants, sinó era massa quantitat de polítics. Aquesta pregunta no em va sobtar donat l’estat d’opinió pública al nostre país, i la gran quantitat de missatges que circulen a Espanya sobre el excés de representants polític, que cal reduir-los, així com un discurs acceptat socialment que considera adequat, reduir representants polítics a les institucions. La guia, una noia molt jove, de forma molt educada va respondre que cada país opta pel seu model, però que a Suècia opten per una ràtio alta a les institucions fonamentalment per dues raons, per tal d’aconseguir la màxima representativitat i assegurar que totes les minories i tendències siguin representades, i perquè tenir més persones polítiques, permet més proximitat i possibilitat d’atendre al màxim a la ciutadania.
La quantitat elevada de representants no es dolenta, i reduir la quantitat no significa cap millora democràtica, tot el contrari. Ni tant sols des del punt de vista pressupostari, donat que en gairebé qualsevol institució, el sou dels càrrecs suposa una proporció molt petita del seu pressupost.

La democràcia te costos, i la forma de tenir representants de la ciutadania son el càrrecs públics. Precisament la representativitat està posada en dubte en aquesta època de crisis brutal, on, com en totes les grans crisis, es promouen els discursos totalitaris, que comencen per negar la política. Aquesta fet no significa que a més d’argumentar contra l’ofensiva antidemocràtica, no calguin iniciatives per a millorar la democràcia representativa, per adoptar mesures de transparència que ajudaran a enfortir la democràcia, guanyant credibilitat entre la ciutadania. Transparència i representativitat dos pilars del sistema democràtic.