Política austera i transparent per enfortir la democràcia

L’esquerra hem de ser exemplars aplicant l’austeritat i promovent canvis per recuperar la confiança en la política, a la vegada que hem de fer pedagogia perquè la demagògia fàcil en crisi no acabi amb pilars bàsics per a la democracia com el recursos de l’oposicio o sous de diputades i diputats.
“La Comissió Executiva podria recomanar als càrrecs electes de Barcelona, membres del Congrés, Parlament de Catalunya, Senat, Ajuntament de Barcelona i sobretot al Parlament Europeu que donessin exemple d’austeritat? En els dinars i sopars de treball escollir restaurants més austers i sobretot que els viatges siguin en classe turista?“ Em va preguntar M. Carmen Soldán, un històrica i compromesa militant, al darrer Consell de Federació de Barcelona.
Hem de ser exemplars. Practicar l’austeritat ha de ser la nostra manera d’exercir la política, sempre dins de la dignitat institucional.
Ser exemplars és la millor manera de no incrementar l’actual rebuig per la política. A la vegada, cal combatre la campanya continuada contra els càrrecs públics i els suposats “privilegis” com un fet generalitzat.
No podem seguir abstenint-nos de defensar qüestions bàsiques per a la democràcia, com els recursos per als grups polítics i els “salaris” per als parlamentaris. Són a la vegada garantia d’equilibri entre govern i oposició i l’opció real que l’esquerra tingui uns recursos mínims.
Cospedal ha eliminat “l’assignació” a diputats de Castella la Manxa. El parlament té el paper de controlar el govern i aquesta és la manera més demagògica d’anul•lar al màxim la capacitat de l’oposició.
Cal combatre aquest discurs amb austeritat i amb iniciativa política clara que aposti pel control, la transparència i la pedagogia. Negant els privilegis generalitzats, però sent vigilant per evitar qualsevol abús que faci que l’excepció sembli la norma. Amb màxima transparència en els pressupostos de les institucions, que no permetin l’opacitat i que en facilitin el seguiment de tothom. Amb pedagogia per defensar el paper de les institucions i la necessitat de recursos de funcionament.
Massa vegades l’esquerra no hem intervingut prou activament en aquest debat. No hem d’oblidar que aquest és un combat entre esquerres i dretes. Un dels avenços de l’esquerra va ser que les persones que es dediquessin a la política tinguessin una remuneració per aconseguir que no només poguessin dedicar-se a la política persones amb rendes o negocis.
Només cal que ens plantegem que si deixa d’haver-hi recursos per als partits o grups polítics, o si els càrrecs públics deixen de tenir assignació, a qui més afecta és a l’esquerra.
Cal, doncs, que l’esquerra lideri la regeneració política, que promogui la transparencia. Cal una política millor que la ciutadania se la senti seva. Pero també cal ser clars: sense política no hi ha democràcia, i la democràcia té un cost econòmic.