Herència de Mas: 30% de pobresa a Catalunya

El govern de CIU ha aconseguint en menys de dos anys que Catalunya esdevingui pionera en les famoses retallades. Les retallades de la dreta en plena crisi colpegen els sectors més vulnerables, i arriben a rècords històrics les xifres de risc de pobresa ( a prop del 30%) i de creixement preocupant de la pobresa infantil.
El preu d’aquesta continua i intensa minva en la societat és l’augment de la pobresa que s’estén. El 21,9% de la població a Catalunya viuen amb una renda inferior al llindar de la pobresa (8.560 euros anuals). Segons l’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de Catalunya, feta pública recentment per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (iermb), l’any 2010 aquest percentatge era del 19,9%. És a dir, en un any l’augment de la taxa de risc de pobresa ha augmentat en dos punts.
El més preocupant, però, són els 2,2 milions de persones (el 29,5%) que viuen en situació de risc a la pobresa o exclusió social. Segons l’estudi, aquesta xifra corresponen a les llars que disposen d’una renda inferior al llindar de la pobresa. Una dada que contrasta amb la mitjana a Espanya que és del 26,7% o a Europa, que és del 21,6%.
Aquest atac a la línia de flotació de la solidaritat i polítiques socials té una víctima principal: les persones més vulnerables, com és el cas de la infància. El creixement de la pobresa infantil resulta alarmant. En el conjunt de Catalunya, els menors de 16 anys és el grup d’edat que presenta una major proporció de la població que viu amb una renda per sota del llindar de la pobresa, un 28%. L’estudi explica que aquesta dada es deu a “les elevades taxes d’atur que registren les llars amb presència de menors”. Aquest indicador ha pujat més de quatre punts en un any: al 2010 la taxa de risc a la pobresa dels menors de 16 anys era del 23,7%
Aquesta dada hipoteca del futur de Catalunya, per a Sebastià Sarasa, membre de la Comissió Acadèmica que elabora l’enquesta “la dada més preocupant de l’enquesta és l’extremada xifra de pobresa que condiciona el futur del país”. Però, sobretot, és l’evidència definitiva que s’ha trencat la idea de progrés social. Tot apunta que, per primer cop, les generacions futures viuran pitjor que les anteriors.

Les dades són fruit d’una manca de sensibilitat social, pròpia dels governs de dretes actualment. Dades que es ratifiquen amb altres iniciatives com la supressió ‘per sorpresa’ del PIRMI al mes d’agost o el retard en els pagaments a hospitals concertats.
Aquest sòrdid panorama, el veritable paisatge i protagonista de la vida quotidiana, té una mà que l’empeny i que el fa créixer. Són les retallades en sanitat, l’empitjorament del nivell de vida amb la supressió de serveis per a la salut, el tancament dels CAP, la paralització de noves contractacions, la introducció de fórmules de copagament, i en definitiva, una privatització més o menys encoberta dels drets socials que no formaven part del programa electoral de CIU del 2010, però que ara sí que formen part de la nostra vida, com la pobresa.

Altres articles sobre les preocupants dades de pobresa a Catalunya:
El subfinançament de la Catalunya social ( Vivenç Navarro)
La tasa de pobreza en Cataluña supera en ocho puntos la media europea
Las causas del retraso social de Catalunya (y de España) (Vivenç Navarro)

Nota: Font de les dades són l’ enquesta de condicions de vida i habitatge de la població a Catalunya de l’Institut d’Estudis Metropolitants, Condicions de vida i hàbits de la població. Sèrie 2006–2011 de l’IDESCAT i Enquesta de condicions de vida 2012 de l’INE.