Aquest diumenge commemorem el Dia Internacional contra la Violència de Gènere. Un any més hem de recordar la violència que es continua exercint contra les dones i hem de reclamar que la societat actuï de forma més contundent contra aquesta xacra social.
Les dades són contundents, la violència persisteix. Aquest any, 34 dones han mort assassinades per violència de gènere, de les quals només sis havien denunciat. De les 443 dones assassinades per violència de gènere a mans de les seves parelles o exparelles des de 2006, només 118 havien denunciat els seus maltractadors.
He volgut compartir amb vosaltres les imatges de la campanya que ha posat en marxa feminicidio.org per la seva encertada orientació i per fer un crit a la societat perquè col·labori a denunciar els maltractadors.
La societat ha de denunciar els maltractadors. No recriminar la manca de denúncies apunta a les víctimes de la violència de gènere.
La denúncia al jutjat d’una dona que pateix maltractament no és fàcil. En primer lloc, perquè aquestes dones han interioritzat el maltractament fins a considerar-lo habitual, juntament amb l’aïllament social a què el maltractador la sotmet, segons l’Associació de Dones Juristes Themis.
La pressió social es veu agreujada per la campanya de despropòsit en relació a les falses denúncies. Immaculada Montalbán, presidenta de l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), ha arribat a la conclusió que de les 503 sentències en ferm de l’any 2009 només un dels casos corresponia a una denúncia falsa.
La societat ha d’acompanyar a denunciar a les dones víctimes de la violència de gènere i no caure en una triple victimització, la que es desprèn, a més, del fet de no haver denunciat. A la societat hi ha massa silencis i complicitats, la violència contra les dones no és privada, és pública.
El Govern del PP ha retallat les polítiques d’igualtat en un 24% respecte al 2012, el pressupost en violència de gènere un 7%, i programes d’assistència social a víctimes de la violència de gènere en 1 milió d’euros.
No sé quina d’aquestes tres dades és pitjor. El fet de reduir les polítiques d’igualtat implica reduir la prevenció de la violència de gènere, atès que la causa darrera de la violència de gènere són les relacions de desigualtat entre homes i dones, la discriminació social de les dones que fa que alguns homes, aquells que maltracten, les considerin inferiors, de la seva propietat i per això exerceixen violència sobre elles. No avançar en igualtat vol dir que s’incrementarà la violència de gènere.
Reduir el pressupost en violència de gènere significa no donar prioritat a una xacra social que afecta a les dones, que fa que moltes dones visquin sense llibertat i que algunes d’elles perdin la vida. I la darrera dada: el fet de retallar 1 milió d’euros a l’assistència a les víctimes mostra la cara més despietada de la dreta, que s’acarnissa en aquelles persones que a la nostra societat pateixen més necessitats. Un desvergonyiment polític similar a CIU quan va perseguir les persones que cobraven el PIRMI, o fer pagar 3 euros a infants que no tenen diners per pagar el menjador escolar.
Recomanacions:
Dades de l’Observatorio contra la Violencia de Género del CGPJ cada trimestre
Manifest del PSC entorn al Dia Internacional contra la Violència de Gènere
Entrades relacionades:
Violència de gènere. 25 de novembre. Manifest PSC
Davant del maltractament, totes i tots a l’una
Manifest PSC. Dia contra la violencia de genere