Ahir va ser el Dia Internacional de Tolerància Zero contra la Mutilació Genital Femenina. Una pràctica que, segons dades d’UNICEF, afecta més de 100 milions de dones al món i que, a més, és “una de les violacions dels drets humans més persistents, omnipresents i silenciosament tolerada”. A Espanya, es calcula que prop de 10.500 nenes estaven el 2010 en risc de patir l’ablació, segons dades del Mapa de Mutilació Genital Femenina a Espanya elaborat pel Grup Interdisciplinari per a la Prevenció i l’Estudi de les Pràctiques Tradicionals Perjudicials (GIPE / PTP ) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Aquesta pràctica és un atac directe al cos de les dones i a la seva sexualitat amb la temptació de ser justificada amb arguments de relativisme cultural, quan en realitat és el control sobre el cos de les dones, quan aquestes són nenes. És la violència més explícita envoltada del reconeixement social contra el qual les institucions de tot el món hi hem de lluitar. En aquest sentit no puc sinó alegrar-me de la notícia que ahir es va saber que el Tribunal Constitucional d’Egipte rebutja legalitzar l’ablació, que de fet està prohibida des de el 2007, però que es practica en més del 90% dels casos. Ara bé, cal fer una segona reflexió, que és el fet que aquesta proposta de legalització hagi arribat fins a aquestes instàncies jurídiques.
Els drets humans s’han de defensar cada dia, però cada dia és més clar que els drets que es vulneren més són els de les dones, els de les nenes.