Trias ha optat per ser un alcalde de baixa intensitat i, per tant, desaparèixer del primer pla. D’aquesta forma, en els moments de crisi no se sent interpel·lat per la ciutadania a respondre pels seus problemes. Aquesta no és una opció acceptable, quan precisament el que cal són governants que donin la cara i estiguin al costat de les persones en els moments en què pateixen més dificultats.
Una conseqüència de l’estratègia de l’alcalde és que Barcelona s’apaga, que perd pes polític, econòmic i estratègic. Tenir un alcalde supeditat al projecte sobiranista d’Artur Mas fa que Barcelona deixi de tenir la seva pròpia agenda, com així ha estat històricament. La manca de projectes liderats per Barcelona fa que la ciutat no actuï com la punta de llança que ha d’arrossegar el conjunt del país.
Actualment, Barcelona no només no té lideratge polític, sinó que a més pateix una supeditació política amb un elevadíssim cost per a la ciutadania. El deute reconegut de la Generalitat amb l’Ajuntament és de 325 milions d’euros, i si hi sumem els serveis que està pagant de forma subsidiària l’Ajuntament arribem als 400 milions. A més a més, cada minut que passa, aquest deute s’incrementa 430 euros.
L’alcalde Trias nega que l’Ajuntament de Barcelona sigui el banc del Govern d’Atur Mas, tal i com hem denunciat els grups de l’oposició, sinó que és tan sols un creditor però a la vegada que exculpa el Govern del retorn d’aquest deute. Us convido a imaginar què passaria si l’alcalde Trias fos el director d’una empresa i en una entrevista justifiqués l’impagament d’un elevat deute per part d’una altra empresa, en comptes de reclamar-lo. Segurament seria cessat.
L’Ajuntament de Barcelona el 2011 era un consistori totalment sanejat. Ara s’estan malbaratant els recursos i la capacitat financera de Barcelona. Cal reflexionar sobre les conseqüències d’aquesta descapitalització: podrem d’aquí a pocs anys fer front al pagament i el manteniment dels serveis? O bé aleshores la dreta justificarà que cal retallar també els serveis de Barcelona?
No puc deixar de pensar que hi ha massa persones a Barcelona que estan patint la crisi i que requereixen d’un increment del suport social que no tenen. Quants barcelonins i barcelonines podrien tenir una vida molt més digna amb els milions que no reclamem a la Generalitat? Amb 236 milions es podrien pagar 44 escoles bressol o 452.107 persones cada any podrien tenir beques de menjador o 46.420 persones cada any podrien accedir a ajudes d’inserció social o la T10 no hauria hagut que pujar 1,20 euros el 2012, en plena crisi.
La dreta barcelonina aparenta que no governa i que no exerceix, intenta que la seva empenta passi desapercebuda, però les dades no enganyen: amb CIU la desigualtat a la ciutat s’ha incrementat de forma accelerada.
Les desigualtats entre barris de Barcelona s’incrementen. En tres anys s’ha passat d’un factor de 4,3 vegades entre el barri amb més renda i el de menys, a un factor del 7,1; un increment del 65%.
El PSC Barcelona ha llançat la campanya “Barcelona s’apaga. Trias no funciona”. Podeu seguir els missatges i dir la vostra amb l’etiqueta #TriasNoFunciona. Podeu utilitzar les imatges de campanya amb exemples concrets de per què Trias no funciona després de 2 anys a l’alcaldia (Facebook (http://on.fb.me/117JMD2) i Flickr (http://bit.ly/12iMVXg) i el vídeo “Trias no funciona. Barcelona s’apaga“. Al www.deutometre.cat s’hi mostra en temps real com s’incrementa el deute del Govern de la Generalitat amb Barcelona.