La conferència “Guanyar-se la igualtat PSOE” ens ha mostrat que tenim una excel·lent herència dels governs socialistes en igualtat, especialment en l’etapa Zapatero, i que estem retrocedint a marxes forçades amb el govern del PP que pretén que les dones tornin a un paper tradicional ja que el seu model es trenca si les dones són lliures i autònomes. També es van abordar els reptes pendents, i un cop més, el feminisme socialista posa sobre la taula propostes per aconseguir avenços efectius com són la reforma de la Constitució, incorporar les llistes cremallera i reforçar alguns aspectes de la llei contra la violència de gènere.
Es va mostrar la potència del discurs feminista socialista. Com va dir Elena Valenciano: “És revolucionari aconseguir que les dones no tinguin por i que els homes valorin compartir”. Sens dubte aquest és l’objectiu del feminisme, un nou contracte social per a homes i dones, una societat més equilibrada. Les polítiques feministes són les que amplien l’horitzó de llibertat i igualtat de les dones, com va apuntar Amelia Valcárcel, però beneficien el conjunt de la societat. Quan avancen els drets de les dones, la democràcia avança. De fet, el feminisme perfecciona la democràcia ja que incorpora als drets i a les decisions a més del 51% de la població.
Un dels panells més interessants va ser el que va abordar els drets a la vida lliure de violència, al dret al propi cos i al dret a no ser comerç sexual, que són tres drets inseparables dels drets humans. Les polítiques sobre la llibertat del cos de les dones són el cavall de batalla polític perquè, tal com va indicar Àngels Álvarez, “el cos de les dones ha estat al servei d’altres”.
Es va defensar l’actual legislació sobre l’avortament, que precisament la dreta obvia que es tracta d’una llei de salut sexual i reproductiva, que va incorporar estratègies globals de prevenció d’embarassos no desitjats que han aconseguit disminuir el nombre d’avortaments en els últims anys.
Però el govern del PP ha anunciat una contrareforma, i ara hem de defensar de nou el dret de les dones a decidir lliurement la seva maternitat. Diverses dones socialistes de llarga trajectòria es van lamentar d’haver d’acabar la seva trajectòria defensant per a les seves filles els drets que havien aconseguit fa dècades. En aquest sentit la constitucionalista María Luisa Balaguer va dir: “M’hauré de jubilar en manifestacions a favor de l’avortament i no m’ho crec”.
Podeu consultar el document Ganar el futuro con igualdad en Europa:
Links relacionats: