Estic preparant la meva intervenció a les Jornades sobre les Institucions de la Post-democràcia, on debatrem sobre els reptes de la democràcia provocats pels canvis de la societat xarxa, en la que la pregunta central és: té solució de continuïtat la democràcia representativa, tal i com la coneixem? La meva ponència es dedica als partits polítics i en concret a explicar els projectes: partit xarxa – partit obert que estem impulsant des del PSC Barcelona.
Comparteixo amb vosaltres aquesta infografia que il·lustra algunes de les iniciatives d’aquests projecte que pretenen respondre a les noves demandes de transparència i participació, i per tant adaptar-nos als nous reptes de les societat xarxa.
Aspectes a destacar del projecte ( per que l’hem posat en marxa?, formes diferents les tradicionals?)
– Cal adequar el funcionament d’un partit, especialment d’esquerres, a la societat, formes de fer semblants als de la societat per a poder transformar la societat.
– L’espai públic ha canviat, com circula la informació i com és genera estat d’opinió ( paper d’intermediaris com els mitjans en mutació). Els partits necessiten comunicar amb la ciutadania nous reptes: estar i escoltar a les xarxes, generar opinió, generar complicitats entorn a idees ( o causes concretes).
– Cal donar oportunitat de participar de formes diferents i amb diversos graus de compromís als partits (permetre adhesió a causes concretes, treballar per projectes per permetre implicació per projectes durant un temps determinat, no lligar la participació presidencialista.
– Respondre a demanda de canvi per a ser esquerra que pugui transformar. Cal transformar les formes de fer política des de la “política d’esquerres”, l’absència de partits només dona més poder a altres poders (econòmics i socials), tenim la responsabilitat de recanviar-nos per tenir equilibri entre valors- experiència / capacitat de executar projectes.
Reflexions més globals ( actual forma de fer política funciona? Quines parts? Quins canvis cal incorporar?)
– Totes les institucions i les serves formes de fer, només són r instruments per a dotar a la democràcia dels seus objectius. Cal adaptar les formes de les institucions a la nova societat, la democràcia ha d’estar al dia per a respondre a la ciutadania. ( dificultat: sempre difícil canvi en les grans organitzacions, incentiu: urgència de la raó de ser).
– Hem de construir la democràcia deliberativa, en era de les xarxes i relacions directes i de crisi del concepte d’intermediació i de representació de les institucions ( associacions tradicionals, sindicats i partits).
– Cal mantenir espais de construir consens de forma privada però no opaca , com establir el punt just amb la transparència? (les negociacions no es poden retransmetre).
– Com construir espais de relació directa amb la ciutadania ( atenció a la ciutadania directe a les xarxes) i a la vegada transformar els partits com espais de participació i generació de projectes polítics.
– Establir més formes de relació directa dels càrrecs públics ( més exposició amb mostra de més normalitat mantenir el concepte de lideratge, cal estar disposat a perdre certa imatge èpica
– Cal incorporar en tots les processos de decisió possibilitat de participació virtual i a la carta, i construcció de projectes oberts.
– Estem assistint a un allunyament de la gent de la política o de la política dels partits, i això no ajuda a transformar en vots el que convé a la gent.
– Els mitjans de comunicació cada vegada són més partidistes o representen més els interessos dels que tenen més diners o dels anunciants. Estan desapareixent diaris perquè per Internet es pot trobar informació no partidista gratis o a un preu assequible.
– Les votacions actuals son cares i a més tenen dos defectes: 1.- Estan massa allunyades en el temps, les Prioritats canvien inesperadament i la millor Solució a cada Prioritat també. 2.- Ens obliguen a escollir un sol Partit que ofereix unes Solucions a determinades Prioritats, mentre les Solucions a les Prioritats concretes de la gent estan repartides en varis Partits o ni tan sols figuren en els Programes de cap Partit; i hi ha qui creu que elegint Persones en lloc de Partits es resoldria aquest problema, però caldria que cada Persona només proposés UNA Solució concreta a UNA Prioritat concreta i la gent podés escollir X Persones; tot i així hi hauria el problema de que, com hem dit abans, el temps fa canviar les Prioritats i les Solucions.
– Hi ha pocs debats no partidistes que interessin a la gent. Per transformar el que en diuen “populisme” cal informar i debatre els temes per mitjà d’especialistes no partidistes. La Política sense partidismes és el que convé per millorar la societat a tots els nivells. Contra el Populisme, Informació i Votació directa de cada Solució a les Prioritats concretes de la gent.
– Els moviments més o menys populars (escarnis, 15 M, CUP, etc.), no poden expressar-se en forma de vots.
– Crec que la millor manera de resoldre aquests inconvenients seria trobar un patrocinador (Google, Facebook, etc. ) per acostumar a la gent a votar contínuament, cada setmana, per Internet, amb un programa existent (a Catalunya una empresa l’ha posat en pràctica en varis països) que encripta les votacions de tal manera que cadascú pot veure el que ha votat i ningú pot falsejar-ho. Es vota introduint primer el DNIe en el PC o per mitjà d’un lector de targetes (l’Estat n’ha repartit 500.000, valen uns 14 euros), com fem en el banc o quan paguem amb tarja. Com que el Cens Electoral, de moment, no està disponible, hi hauria la solució de demanar a cada municipi el Padró Municipal, no crec que els partits s’hi oposessin per por de ser titllats d’anti-demòcrates. Hi ha països que ho fan per inscripció prèvia.
– Aquestes votacions-enquestes setmanals sobre les Prioritats de la gent, serien a nivell Municipal, Autonòmic i Estatal, i començarien amb el llistat de les Prioritats dels Partits a les últimes eleccions (es podria deixar que els mateixos partits fessin la llista de Prioritats resumides en X paraules) . Cadascú podria marcar fins a X prioritats o bé afegir-ne fins a X. A la setmana següent es proposaria el llistat de les 20 Prioritats més votades i el sistema continuaria igual. El Partits i els mitjans de comunicació intentarien influir en aquestes votacions però les decisions serien individuals i cada vegada més participatives. Les persones que no saben informàtica sempre trobarien algun familiar o amic que els ajudés a votar amb el seu DNIe. La gent podria comparar els resultats d’aquestes enquestes amb les que proposen els Partits. Els tècnics estudiarien la seva evolució en tots els nivells i aprofitarien per influir-hi i la gent dels partits intentaria votar el més aviat possible.
– Unes votacions semblants es podrien fer amb els Temes o Prioritats que, en cada àmbit territorial, s’estan proposant actualment, per cada equip al govern. La gent podria elegir, en cada cas concret, entre la Solució proposada (llei, reglament, etc.) i la que proposen els altres partits, però també podria votar “no és un tema prioritari” o “encara no ho tinc clar” o afegir una altra Solució per a que altres la poguessin votar. I cada setmana es podria continuar la votació partint de la llista amb les votacions més altes. No cal dir que els partidistes votarien tots i als primers moments, per influir en les votacions.
Veig que no menciones rés sobre la tria dels diferents càrrecs, institucionals i orgànics. Aquesta és la primera de les coses a canviar. Mentre siguin designats i no, votats de manera realment democràrica (acabem de veure el que ha passat al PSOE andalús ón la designació s’ha fet per la via de no permetre la presentació de candidats alternatius i de posar la maquinària del partit a disposició de la “guanyadora”), continuarem pel pendent que ens ha dut a la mediocritat general actual. Estem a l’expectativa de veure si les properes primàries del PSC (Barcelona, Europees, Generalitat) seran realment netes i obertes.