La xacra de la violència masclista ha estat anys silenciada i acceptada. Només aconseguirem rebuig social contra la violència masclista si la societat és conscient de la dimensió d’aquesta violència vers les dones. La informació genera conscienciació i la consciencia empeny a l’acció.
Escrivia fa pocs dies Carme Freixa al seu article “El terrorismo machista mata dos veces“:
“La triste realidad es que estas mujeres mueren dos veces. Una, a manos de sus asesinos que no soportaron que ellas les dijeran ¡basta! Soy libre no soy de tu propiedad. La segunda vez mueren cuando no se habla de ellas, cuando se las condena a ser unas siglas y un número en las sangrantes estadísticas anuales“
Article on reclama la visibilització de cadascuna de les dones víctimes, hi ha mort una persona amb nom i cognoms, amb una vida trencada. Són els governs que han de tenir una llista, un mur públic amb les dones víctimes.
Les feministes hem d’impulsar les nostres iniciatives per fer visible la violència, en aquest sentit Carme Freixa ens anima a participar i promoure el mur “Memorial de las Víctimas del terrorismo machista“, que va començar a finals del 2011, una obra col•laborativa, en xarxa, i que estan construint diverses feministes activistes des de Nova York, Mèxic i diverses ciutats del Estat espanyol.
Vivim una etapa de invisibilitat del problema de la manca de igualtat i de la violència de gènere. Es tracta d’una estratègia de les dretes, ja que quan no es parla d’un problema no existeix. A principis de la dècada passada l’activisme feminista va visibilitzar la violència de gènere i això va tenir com a conseqüència més compromís de l’esquerra, i lleis i programes institucionals contra aquesta xacra. Ara és moment d’activisme feminista actuant i reclamant com a ciutadanes.