La transformació de les nostres institucions en institucions obertes no pot esperar, els canvis han de ser ferms i immediats. La governança oberta ha de ser característica de les diverses institucions, però si hi ha una institució que ha de ser oberta aquesta és el parlament, pel paper que la constitució li atorga de representar la ciutadania. Des d’aquesta convicció un dels meus propòsits aquesta nova etapa al congrés és treballar per un parlament obert.
La ciutadania demana més transparència. Aquesta demanda prové de l’actual falta de credibilitat de les institucions, que té un doble origen: el de la crisi de la política conseqüència de la crisi econòmica, però també el dels canvis més de fons cap a la nova societat xarxa, caracteritzada per una ciutadania connectada i informada a l’instant, molt més exigent respecte a l’accés a la informació i als processos polítics. Ja no valen “caixes negres” on es dissenyen polítiques públiques. Encara que estiguin realitzades per persones expertes i plurals, i malgrat que les propostes puguin ser coherents i sensates, els processos de construcció política no poden ser opacs i la ciutadania més ACTIVA VOLconèixer no només el “què”, sinó els “per què”.
Un Parlament Obert ha de respondre als principis de la governança oberta: transparència, col · laboració i participació.
Elements en la construcció d’un Parlament obert:
- Parlament transparent: Ha de publicar dades rellevants sobre pressupostos, contractacions i càrrecs de la institució. Publicitarà dades de transparència sobre diputats i diputades (les seves iniciatives, altres responsabilitats públiques, retribucions i declaració d’activitats i patrimoni).
- Parlament amb dades obertes: Ha de publicar en obert i per defecte la informació parlamentària segons la “Declaració d’Obertura Parlamentària” vol dir:
– La publicació proactiva de dades, en formats oberts i estructurats, i que es pugui reutilitzar de FORMA gratuïta.
- Parlament amb grups parlamentaris oberts. En aquest àmbit hi ha moltes més possibilitats perquè la ciutadania pugui comunicar-se i interactuar amb diputats i diputades, així COM seguir i participar en el procés de presa de decisions.
– Aplicar la transparència als seus comptes, responsabilitats.
– Transparència dels diputats i diputades de les seves diverses activitats institucionals i orgàniques, agenda pública.
– Processos oberts en els tràmits de les lleis, aplicant el concepte d’empremta digital.
– Possibilitat de comunicar i debatre amb els representants al Congrés.
– Dades obertes; publicant els documents que es recopilen en els tràmits parlamentaris i generen coneixement al voltant d’un tema.
- Parlament amb processos oberts. Aplicar l’anomenada petjada parlamentària perquè la ciutadania pugui seguir amb facilitat els processos d’aprovació d’iniciatives, les diferents posicions. Les formes PER incidir en els seus continguts.
El Congrés ha realitzat algunes iniciatives interessants, tres en concret, un twitter actiu que publicita les activitats parlamentàries; publicació del sentit de votació de cada diputat o diputada a la web i dels vídeos de cada intervenció de tots els de debats en Ple o comissió, però s’ha de fer una aposta més integral per un Parlament obert. D’entrada, el Parlament ha de complir la llei de transparència que implica: publicar pressupostos, processos de contractació i retribucions dels càrrecs de la institució.
Comparteixo una sèrie de textos de referència sobre parlaments oberts (gràcies a David Álvarez per la seva ajuda):
– Guia per al govern obert. Parlaments. Elaborada per l’Open Government Guide
– Declaració sobre Transparència Parlamentària elaborada per Opening Parliament Org
– Declaració sobre “Parlament Obert” article de Miguel Angel Gonzalo
– Setmana global de la transparència Legislativa GLOW 2014
Projectes de Parlament Obert
– Projecte de participació del Parlament Basc de la passada legislatura
– Espai de participació ciutadana al Parlament de Galícia
– Plataforma col · laborativa del Parlament del Brasil