En una setmana, dues assassinades i massa còmplices

En la nostra societat hi ha massa còmplices de cada dona assassinada per la seva parella o exparella.

Còmplices indirectes són els que fomenten o contribueixen a que les dones no siguin considerades com a iguals en la societat.

Còmplices directes són els que silencien, maquillen o minimitzen un crim per violència gènere. Els directes són molt evidents cada vegada que assassinen una dona. Per aquesta raó, dones i homes defensors dels drets de les dones ens revoltem, especialment a les xarxes socials, cada vegada que assassinen una dona i de nou es repeteixen aquestes actituds. Amb etiquetes com #NiUnaMujerMenos, #machismomata #niunamenys #ocupemoslared #proufeminicidis, les persones feministes no callem, pretenem que no es silenciï la N dona morta a casa nostra

Són còmplices els mitjans de comunicació que titulen “ha mort una dona” en comptes de “han assassinat”. D’aquesta manera están invisibilitzant que es tracta de violència masclista. Així han titulat avui importants mitjans i agències, en el que ha estat el segon assassinat en menys d’una setmana. Ens costa massa trobar algun titular similar a “dues dones assassinades en menys d’una setmana ..” o que opti per posar l’accent en la xacra social que suposa aquesta violència, que no es mantingui imparcial i que es posicioni en contra de la violència cap a les dones.

Són còmplices els governs que callen i no fan de la violència de gènere una prioritat d’estat. Els governs han de respondre amb contundència, donar un missatge nítid a la societat, pronunciant-se contra la violència de gènere i en canvi no trobem aquesta resposta ràpida, contundent i a l’altura del problema. Si mirem el govern de l’estat, ni un tuit de condemna ni del ministre de sanitat, serveis socials i igualtat, ni del d’interior, ja no dic de Rajoy, que en tota la legislatura ni ha nomenat la violència de gènere, i a Catalunya dues dones assassinades bé requeriria alguna paraula del nostre president.

Però, el més rellevant és la paràlisi que han patit les polítiques públiques de lluita contra la violència de gènere. No només la violència de gènere ha desaparegut de l’agenda pública dels governs com una prioritat, sinó que s’han paralitzat els plans per construir un estat que previngui tant la violència, com que protegeixi i atengui les seves víctimes. El govern del PP ha retallat de forma recurrent el pressupost destinat a abordar la violència de gènere, que no ha permès seguir desplegant la llei integral. Un exemple són els últims pressupostos presentats, que destinen un 17% menys del pressupostat per l’anterior executiu socialista, el 2011, quan es va arribar als 30 milions.

L’únic origen de la violència masclista o de gènere és la discriminació social, que atorga un paper d’inferioritat a les dones. Per això s’anomena violència de gènere a tot acte de violència que s’exerceix contra les dones pel simple fet de ser-ho, pel fet de ser dona en la societat que discrimina les dones, que les atorga un paper social de subordinació.

És aquest masclisme, actualment postmasclisme – o masclisme de baixa intensitat – el que atribueix un paper social i en les relacions personals no igualitari entre homes i dones. Té com a conseqüència relacions no igualitàries de parella entre homes i dones.

Els i les còmplices socials de la violència de gènere són molt importants, perquè aquesta és una violència d’origen social basada en el paper que se’ns dóna a homes i dones. Els còmplices socials són aquells i aquelles que fan invisibles, silencien, no condemnen, no actuen, toleren, inciten … depenent del grau d’implicació.
Estem parlant d’una xacra social de mida considerable tal com veiem en les següents dades: la policia nacional segueix o protegeix 51.143 dones víctimes, 25.150 denúncies registrades en el primer trimestre del 2015, 56 dones assassinades en el que va d’any l’Estat Espanyol. .. Existeix la mobilització social i governamental proporcionada?

Les dones tenim dret a ser ciutadanes de primera, o sigui, tenim el mateix dret a gaudir de la igualtat i la llibertat que l’altra meitat de la població. L’estat de dret ha de protegir de manera eficaç a les dones per assegurar la seva integritat. Com diuen algunes activistes a les xarxes: “Disculpin les molèsties, ens estan assassinant”. Amb aquesta idea es van aprovar les lleis contra la violència masclista, tant catalana com espanyola, i reclamem la seva aplicació com a prioritat perquè la vida de les ciutadanes ha de ser prioritària. La vida en llibertat i lliure de violència de les dones, mereix un pacte d’estat ja.