¿Una Agrupació 2,0? Partit 2.0. totes en xarxa

En els últims dies, a la xarxa, un grup d’activistes socialistes han construït una esmena de forma col·laborativa proposant l’ agrupació 2.0 en el PSOE. Entre aquestes persones reconec activistes exemplars, persones que practiquen la política 2.0 i els qui han estat còmplices socialistes a la xarxa amb mi ( María González, Fátima Ramírez, David Donaire, David Alvarez o Cristina Juesas … lista twitter) . Comparteixo la necessitat de noves formes de participació i de l’aposta pel govern obert, però després d’una reflexió en profund, em decanto per la transformació més integral del conjunt del partit i perquè totes les agrupacions siguin 2.0.
Les 10 raons que argumenten per a una agrupació 2.0 són:
1.- L’agrupació 2.0 reconeix que internet està canviant la forma de fer política.
2. Articula noves formes de participacin per impregnar el PSOE de noves idees i debats enriquits per la intel•ligència col•lectiva.
3.- La nova realitat fa que sigui important assumir conceptes d’ activisme ciutadà en xarxa.
4.- Aquesta agrupació 2.0 és compatible amb la digitalització del conjunt de la organizació ja iniciada.
5.- Universalitat, accessibilitat, immediatesa i economia són els seus principis.
6.- L’Agrupació Socialista 2.0 és una aposta pel coneixement obert i la gestió política basada en xarxes distribuïdes i no jerarquitzades.
7.- La gestió d’un espai polític en l’àmbit digital permetrà mostrar el camí a seguir a tota la militància en el terreny del 2.0.
8.- L’Agrupació 2.0 és un excel•lent instrument de comunicació a nivell internacional.
9.- La possibilitat real de connexió en l’àmbit 2.0 de la construcció d’una ciutadania europea.
10.- Ser el símbol de l’aposta pel Govern Obert i un model polític de la transparència, la participació i la col•laboració.

Estic convençuda que és urgent l’aposta per la política a la xarxa i la política 2.0 per reconstruir les majories socials, establint llaços i complicitats amb la ciutadania i construint programes i models socials de forma col•laborativa.
Però … Hem de tenir una agrupació 2.0?
Aposto més perquè el conjunt del partit sigui un partit amb presència a la xarxa, i més enllà d’això hem de transformar-nos en una organització xarxa. És un canvi més profund i més complex, tot un repte! però només transformant la participació en el conjunt i no només en una agrupació podem ser el partit de la nova societat xarxa.

El recent congrés del PSC ha apostat per avançar cap a un partit xarxa, un model d’organització propi de la nova societat xarxa caracteritzat per:
“– Superar la concepció de la tecnologia com un recurs, integrant-la com un element central de la cultura organitzativa
– La presa de decisions basada en el coneixement i no només en la jerarquia
– Les comunicacions directes que inclouen a tots els nodes
– La organizació en equips de treball multidisciplinaris variables i temporals per a projectes concrets.
–Generar una veritable xarxa de complicitats entre el partit i moviments socials i en xarxa, basada en estratègies comunes i la confiança per compartir informació, nodes i contactes.”

A partir d’aquests principis, la qüestió és com posar-ho en pràctica? He començat a treballar amb algunes persones per respondre a la pregunta de Com han de ser les agrupacions en un partit xarxa? he escrit aquest primer esbós, un punt de partida per construir de forma col•laborativa aquest model, basat en l’experiència, el bagatge i la capacitat organitzativa del partit per avançar cap a aquest model:

1 – Han d’estar presents a la xarxa, tant amb identitat corporativa, com a través de les persones amb responsabilitats polítiques, practicant la política2.0.
2 – Organitzen la seva acció política mitjançant equips flexibles, interdisciplinaris per executar projectes concrets temporalitzats.
3 – Les persones podran participar de forma virtual plenament en la vida del partit. Permet la participació virtual o presencial en els seus òrgans de decisió i activitats (assemblees, actes de debat amb càrrecs, comissions de treball …).
4 – Permet la participació en les decisions no només segons la jerarquia, i aprofiten les eines d’Internet. Permeten també Espais / mètodes per a la participació contínua i flexible en les iniciatives / posicionis de persones actives /militants / simpatitzants en els processos segons el tipus de decisió.
5 – Utilitzen les tic per realitzar processos col•laboratius permetent la participació asíncrona i per tant més flexible. S’és així, més eficient respecte a la dedicació del temps, el recurs més escàs de les persones que són el principal actiu d’un partit d’esquerres. Es preval l’aportació efectiva com a valor, més que el presencialisme (generació de documents en Xarxa).
6 – Faciliten la gestió de la informació i del coneixement que es basa en unes comunicacions directes i a compartir de forma inclusiva amb tots els seus nodes (Espais per compartir informació, ..).
7 – Són més permeables integrant processos en l’entorn amb el qual interactuem. Teixeixen una veritable xarxa de complicitats amb el nostre entorn, tant amb els destinataris dels nostres projectes: la ciutadania, com amb els agents que ens aporten: el conjunt de militants i simpatitzants, associacions, nous espais de participació a la xarxa, mitjans de comunicació , activistes i capdavanters d’opinió tant tradicionals com a protagonistes de noves formes participació en xarxa.
¿Qué opineu?

Pot millorar la forma de participació diària en les agrupacions i federacions?

Així podem implicar a més persones en el dia a dia de la política? Som capaços d’afrontar el repte del canvi i fer-ho realitat?