Comparteixo plenament les propostes d’en Pere Navarro fetes a la Conferència “I als ciutadans, qui els defensa?” en la que proposa “sortir de la bombolla de la política”, estar a prop de la ciutadania, començar per escoltar i trepitjar més el carrer, deixar de parlar entre nosaltres i estar més al costat de les persones.
Aquest ha de ser el camí que passa per escoltar activament el que la gent demana i necessita, només així recuperarem la seva confiança.
A més de recomanar que llegiu el discurs sencer “I als ciutadans, qui els defensa?” us deixo algunes de les frases que va dir.
“Tinc la sensació d’haver pujat al carro d’una política molt buida. D’haver viscut en un món virtual on només compten les declaracions amb pretensions mediàtiques i les polèmiques intranscendents.”
“He pogut comprovar que els polítics tendim a aïllar-nos als nostres faristols (…). Parlem de nosaltres. Parlem entre nosaltres. Ens escoltem a nosaltres. I ho fem quan el país passa pel seu pitjor moment”
“Aquest no és el camí. Això s’ha d’acabar. Els ciutadans no ens voten perquè ens mirem el melic. (…) És hora de tornar a baixar al carrer, de trepitjar-lo més, d’estar més en contacte amb el patiment i les il·lusions de la gent.”
“És el moment de tornar a baixar a l’arena del món real. Ens cal més coratge polític.”
“És l’hora, doncs, de sortir de la bombolla de la política.”
“Ser valents per, com els deia fa un moment, trencar la bombolla que aïlla la política, amb un triple objectiu: acostar-nos molt més a la gent, fer-nos nostres els seus problemes i inquietuds, i evidentment buscar-hi solucions.”