Aquesta setmana el govern del PP ha anunciat les retallades més importants de la democràcia, el fons i les formes han contribuït més al descrèdit de la política, la ciutadania està perplexa i protesta tant contra el psoe, com contra el pp.
Algunes persones es pregunten perquè els errors de les dretes no fa que ells baixin i nosaltres pugem a les enquestes. A banda d’errors propis i una primera etapa de post govern de inevitable dol i renovació del projecte, fa dies que penso que si el PP ho fa tant malament com ho esta fent, també ens perjudica a nosaltres, a l’esquerra de govern. Faig aquesta afirmació convençuda que d’aquest llarg període de crisis i desconcert, la ciutadania esta concloent que cap partit dona respostes i que cap partit esta a l’alçada. L’actual situació esta colpejant cada dia més a la democràcia.
Un bon exemple és que desprès de l’anunci de les terribles retallades i la reacció de #quesejodan, per una actitud inadmissible d’una diputada al congres, la reacció va ser convocar concentracions davant les seus del PP , però també del PSOE. Reacció davant el que consideren un establishment que no només no els dona respostes, sinó que no està a l’alçada de les circumstàncies.
Davant d’això hem d’abordar de forma urgent dos reptes al mateix temps: situar-nos al costat del la gent i no dels governs de dretes; al mateix temps que hem d’abanderar i practicar els necessaris canvis en la forma de fer política per a restablir la confiança de la ciutadania. Totes dues iniciatives les hem de fer sent un partit de govern però d’esquerres i de profundes convenció democràtiques, situat avui per la ciutadania, a l’oposició.
Estar a la oposició és massa fàcil, es pot posar el dit a la nafra, criticar, recomanar, aixecar la veu o callar segons convingui…
Us podeu posar al costat de qui vos done la real gana, però el PSOE té tanta culpa o més que el PP, encara que ara governa el PP i és qui ha de prendre mesures per mirar de tallar l’hemorràgia. Si haguès guanyat el PSOE també ho estaria fent, pot ser d’una altra manera però aniria cap al mateix camí. I dir una altra cosa és mentir.
Per desgràcia per al País no n’hi ha cap polític exemplar, cap estadista capaç d’estar a l’alçada de Roosvelt o Churchil, que prengui decisions encertades i que no sembli un xixarel·lo que va donant bandades als vents que venen de fora.
Aquesta crisi feia temps que es veia venir i en lloc d’agafar-la de cara l’anterior govern la va anar “trampejant” i transformant deute privat en públic, sanejant bancs i caixes i llençant diners en plans E i altres mandangues. I els d’ara fan el mateix, retallen en inversió pública per mirar de salvar el sistema financer a costa d’enfonsar l’incipient estat de benestar que havíem començat a tenir.
Per altra banda cada día els polítics tenen més descrèdit degut a que el poble està adonant-se’n que gran part de la culpa de la crisi la té la pèssima gestió que s’ha fet per diferents governs de diferents signes, per la corrupció, pels amiguismes, per les obres faraòniques (amb comissions incloses), pels enxufismes, per les “jubilacions” d’or…
I em deixo moltes coses!