Fa uns dies vaig quedar a esmorzar amb la Lourdes Muñoz, actualment secretària d’organització del PSC Barcelona.
Pels que encara no la coneguin he de dir–a títol personal– que és una dona amb una energia desbordant. Una Enginyera Informàtica i Màster en Societat de la Informació ficada, des de fa anys, en la política. Durant gairebé una dècada ha exercit al Congrés dels Diputats de Madrid.
En un bar amb encant de la plaça Vicenç Martorell, em va explicar el seu nou projecte: el Partit Xarxa, que fa ben poc ha estrenat.
– En què consisteix?- li pregunto
– “És un nou model de partit que volem desenvolupar des del PSC de Barcelona seguint formes d’organització pròpies de la societat actual. Encara és un pilot, però volem tenir una nova manera de relacionar-nos amb la ciutadania. Modernitzar la nostra organització aprofitant al màxim les TIC en les relacions socials i polítiques, primant la participació…”
– Un moment, un moment que m’has dit moltes coses– la interrompo perquè parla acceleradament i diu molt en poc temps-. Crear un nou model de partit polític? Això no serà fàcil internament, imagino.
– “Sí, aquest és el repte més gran que tenim actualment. Hem creat una plataforma de comunicació entre els polítics i la ciutadania. És un espai obert de participació 2.0 a la xarxa. Està dirigit, durant la fase inicial, a persones amb responsabilitats politiques, militants i simpatitzants perquè tothom puguin trobar-hi documentació, compartir informació i realitzar tot tipus de tasca política. Volem aprendre funcionaments i metodologies, posar-les en pràctica primer entre nosaltres. Pensa que també hem de formar a la nostra gent a tasques noves a les quals no estan acostumats com, per exemple, dinamitzar un debat virtual i arribar a conclusions a partir de moltes veus”.
I em confesa –mentre remena el sucre del te que s’ha demanat– que el més complexe d’aquest repte és canviar les actituds i la metodologia de treball del propi partit. “Dins dels partits polítics no estem acostumats a fer servir Internet per canviar metodologies de treball intern. Tradicionalment, la xarxa només s’ha fet servir per emetre informació”.
– I què es podrà fer en aquesta plataforma 2.0?– li continuo preguntant.
– Doncs es podran consultar directament els argumentaris generats pel Grup Municipal Socialista, el Grup Socialista al Parlament, a les Corts Generals i al Parlament Europeu, etiquetats per tema.
– Què vols dir etiquetats per temes? Com els ‘tags’ dels cercadors?-
– Exacte! Hem triat 11 paraules que identifiquen el projecte: Obert, Compartir, Participació, Transparència, Flexible, Interacció, Proximitat, Permeable, Partit 2.0, Política 2.0, Virtual, Xarxa.
– Què més es podrà fer a la plataforma?
– Doncs… valorar i votar les propostes que puguin sorgir de la interacció entre tots. Participar en fòrums de debat per contrastar idees i presentar propostes. I, per últim, seguir actes oberts del partit des de casa teva a través de canals de vídeo streaming.
– Això sí que em sembla realment innovador i pràctic– li responc, contagiada pel seu entusiasme a l’explicar-me el projecte.
M’explica que la idea del Partit Xarxa està inspirada en la definició de Joan Torrent, ‘Empresa-xarxa’, basada en compartir informació, treballar amb equips flexibles i desjerarquitzar les organitzacions. “Però també està inspirat en el ‘Open Government’, aplicar una governança oberta amb la ciutadania. Per tant, aquí també entren paraules com transparència i horitzontabilitat”.
– I, com t’imagines el Partit Xarxa en uns anys, Lourdes? Imagina que ha passat el temps, que malgrat les dificultats inicials, heu aconseguit salvar tots els obstacles interns d’organització, heu enrolat a la ciutadania en la participació i … com és aquesta nova política?– li pregunto per acabar.
Es queda mirant a l’infinit uns segons… i em respon:
– M’agradaria que fos un partit de la gent, construït entre tots, que no fos opac. Tenim un diagnòstic: la gent està demanant transparència, rendiment de comptes, no es vol votar cada quatre anys, vol ser més activa.
– Per què creus que és això?
– Aquesta demanda està molt lligada a les noves generacions i a l’ús massiu que fan de les xarxes socials. Volen veure el procés d’una llei o la presa de decisions d’un partit.
– Com a partit, és renovar-se o morir?
– Totalment. La societat ha canviat. Estem en una època de transició a la societat xarxa. Com a partit hem de seguir a la gent, perquè estem al seu servei. En el moment que som indiferents per la gent, perdem tota possibilitat de tenir el govern, és l’essència de la política.
– I per què la idea surt a Barcelona i no a Madrid?
– Perquè surt de mi en aquest moment que estic aquí, però també perquè Barcelona és una ciutat molt connectada i crítica. Per tant, és el lloc ideal.
4 thoughts on “Un partit polític per a una societat xarxa”