Cal una reforma institucional a fons per reconnectar les institucions democràtiques amb la ciutadania. Una reforma que es demanda i que es pot vehicular a través d’una reforma constitucional, tal com demana un sector de la població, o mitjançant reformes que afectin el moll de l’os del sistema democràtic i de participació. Caldria modificar la llei de partits, la llei electoral, la llei de transparència i del funcionament d’alguns òrgans com el del Tribunal de Comptes.
Val a dir que és molt més pràctic, efectiu i ràpid fer un paquet de reformes legislatives tot i que conceptualment és més profund un canvi constitucional. La Constitució és el marc de referència, però sense canviar lleis i actituds no reformarem el sistema. Per exemple, la Constitució reconeix la igualtat de les dones, però és la llei d’igualtat (2007) la que fa efectiu aquest dret. Els drets fonamentals dels ciutadans, dels partits, de les institucions, o la sobirania popular ja està recollida per la Carta Magna.
Més enllà, però s’han de canviar les actituds i fer lleis més garantistes.
Pel que fa a les actituds, hem de fer l’esforç d’adaptació a les noves demandes socials. El món ha canviat, té més canals i accés directe a la gestió i a la informació. Els intermediaris com els partits es posen en dubte. La societat exigeix més implicació, més protagonisme, no només dipositar el vot a l’urna un cop cada quatre anys. Aquestes demandes que s’agreugen per la crisi i per la bateria dels casos de corrupció vénen de més lluny. És una remor de fons que els corrents l’han convertit en una tempesta. El descrèdit comú de la política institucional i tradicional, tal com apunta Joan Subirats, no és només per la conjuntura dels casos de corrupció.
Hem de tenir lleis més garantistes. Hi ha altres països del nostre entorn amb normes més clarificadores, amb poc espai a la interpretació i a l’ambigüitat, més transparents i més clares. Per exemple, la llei alemanya de partits o la llei de transparència dels EUA. És clar que això no evitarà el 100% de possibles casos de corrupció, però permetrà a cada ciutadà accedir a aquestes dades. Alhora, facilita exercir el control i dóna a la ciutadania més poder d’informació.
Perquè el descrèdit de la política està passant per sobre de les realitats de la majoria de gent que ens dediquem a la política. Moltes persones que cada dia s’hi deixen la pell i les hores. Sacrifiquen el temps que podien passar amb les seves famílies perquè tenen vocació pel bé comú i que cada vegada que hi ha un episodi de corrupció pateixen l’opció d’uns pocs que embruten la tasca —sovint anònima— de molts.
Cal una reacció de canvi des de la política mateixa. Qualsevol postura que pugui ser percebuda per la gent com a atrinxerament és llegida en clau d’immobilisme i farà encara més mal a un sistema polític actualment qüestionat. Els i les socialistes hem d’oferir una proposta clara que reculli una sèrie de reformes institucionals per aprofundir en la democràcia i la transparència. Continuo convençuda que són velles actituds polítiques que incrementen la desconfiança en el sistema polític.
En els darrers anys hi ha un interès creixent per la política. Aquest creixement coincideix amb la desconfiança en els partits. Sí que hi ha gent interessada en la política, col·lectius com el #15M, la Plataforma d’afectats per la hipoteca, els moviments que defensen la sanitat, les plataformes veïnals són moviments polítics molt importants. Però cal anar molt en compte amb els moviments negacionistes amb la política, perquè quan es nega la política, es nega la democràcia. No es tracta de negar els partits, es pot (i s’ha) de criticar i esmenar la tasca dels partits polítics. Però no es pot negar l’existència dels partits; sense ells no hi hauria democràcia.
Entrades relacionades:
Partit X, demanda d’una nova política
Política austera i transparent per enfortir la democràcia
#quesejodan Retallades i actitud del PP, més descrèdit de la política
Suècia, austeritat i model social
2 thoughts on “Reforma institucional per enfortir la democràcia”