Comparteixo amb vosaltres la campanya #burkamutila que dones en xarxa recolza. Aquesta causa cerca suports a changue.org per a una acció simbòlica consistent en demanar als diputats i diputades del Parlament de Catalunya que utilitzin aquesta vestimenta integral durant una estona. Aquest és un exercici que recomanem a qualsevol persona que pugui haver pensar o relacionat l’ús del burka amb el concepte de llibertat.
La igualtat de drets de les dones ha deixat d’estar a l’agenda pública. Les dretes governen a Espanya i a Catalunya i, automàticament els debats sobre la igualtat deixen d’estar presents. L’estratègia és clara; sinó parlem d’un problema, no existeix. No ser presents a l’espai públic significa retrocedir. Als darrers dies he participat en varies accions, una campanya a twitter #4MujeresEn48h, -després de quatre mortes per violència de gènere en dos dies calia denunciar els silencis dels governs-, o la presentació del vídeo “Quiénes son las mujeres que abortan? “#quienessonlasmujeresqueabortan per denunciar la contrareforma de Gallardon, i ara #burkamutila.
Cal un rebuig clar a l’ús del burka i del nicab. Els drets de les dones no es poder relativitzar ni subordinar. Les dones a aquest país son ciutadanes de primera, estan en vigor lleis exemplars per garantir els drets a la igualtat i a la llibertat de les dones ( llei de igualtat, llei integral contra la violència de gènere, llei contra la violència masclista ..).
A l’any 2010, diversos ajuntaments catalans van prohibir l’ús d’aquests vels integrals. A Barcelona es va prohibir el seu ús als equipaments municipals. M. Teresa Fernandez de la Vega al parlar del seu càrrec com a primera vicepresidenta del govern d’Espanya sempre deia “cada vegada que una dona fa un pas, totes avancem”; quan a les nostres ciutats veiem a dones cobertes amb un vel integral totes les dones retrocedim.