No deixa de sorprendre’m com dirigents del PP realitzen manifestacions tant antidemocràtiques i classistes. La darrera, ha estat l’alcaldessa de Cadis Teófila Martinez dient : “Hay gente que viene y pide ayudas al ayuntamiento y resulta que tienen cuenta de Twitter“. Però, el context d’aquesta afirmació és el més retrògrad. Sembla que no és el cas, que l’alcaldessa no sàpiga que obrir un compte de twitter es gratuït, ni tan sols no sàpiga que a Cadis te una xarxa de punts wifi per que la gent es connecti a internet. Aquest afirmació podria tenir com origen una concepció que l’accés a la xarxa ha de ser només per a gent amb recursos, però sembla que no és així.
Teófila pronuncia aquesta afirmació després de dir “tanto Twitter y tanta opinión” per tant reprovant les xarxes socials com espai d’opinió política per part de la ciutadania, no deixa de tenir valor l’adverbi “tanta”, per que la qüestió no és que existeixin espais d’oci a la xarxa, el gran problema és que tothom pugui publicar les seves opinions.
Aquest, és precisament el gran potencial de la xarxa com a espai per a poder exercir la ciutadania plena, la possibilitat real per a totes les persones de publicar i difondre continguts, i per tant també opinions polítiques. Dons bé, aquesta realitat xoca frontalment amb una mentalitat conservadora, en la que unes poques persones son les que generen opinió, aquelles millor situades social i econòmicament, i també s’oposa a una forma de fer política pròpia del segle passat, en la que per a una alcaldessa d’una ciutat d’uns 120.000 habitants per guanyar-se l’opinió pública només caldria convèncer o pactar amb un grup reduït de persones influents o una dotzena de persones opinadores. Escolta Teófila, per si encara no ho saps, internet és un espai públic, les regles del joc han canviat, i la ciutadania te moltes més possibilitats d’expressió sense necessitat d’intermediaris.
Teófila va tornar a fer declaracions i ens ha deixat clara la seva postura classista en la que si ets pobre no tens drets a opinar, afirmant: “Hay gente que viene a pedir y luego hace política a través de las redes sociales“. Una concepció del govern d’una ciutat, com a un poder que reparteix ajudes com si fos caritat a canvi que aquelles persones que reben ajuda pública han de ser súbdits agraïts, per tant no poden opinar, ni criticar al govern.
Situacions com aquesta ens mostren el veritable pensament de Teófila Martinez, i per tant del PP, un menyspreu a la pluralitat d’opinions, bàsiques per a una societat democràtica i al dret a participar en política de tothom sigui ric o pobre. Aquest fet no pot ser més desafortunat i inoportú, estem en moments molt delicats, en els que precisament calen accions i actituds diametralment oposades a les que ha tingut Teofila Martinez; cal que les persones amb responsabilitats polítiques tinguem una màxima sensibilitat per a les persones que pateixen la crisi, cal que transformem les formes de fer polítiques adaptant-nos a una nova societat xarxa i un nou espai públic que és internet i calen iniciatives per renovar el nostre sistema democràtic que pateix un descrèdit social creixent.
Credits. Imatge: SAY YES! de Shepard Fairley. He cercat una imatge de “obeir el gegant” crec que el missatge d’aquesta obra es la resposta a aquest tipus d’actituds .
Entrades relacionades: Compromisos del primer partit obert de Barcelona, el Boto vermell, Guanyar-se la democràcia, Resum del 2012 al meu twitter.