Les Jornades sobre les Institucions de la Post-democràcia van ser prou interessants, una excel·lent ocasió per a compartir amb persones d’àmbits tant diversos els reptes de la democràcia provocats pels canvis de la societat xarxa.
Ismael Peña director de la sessió “Institucions de la Post-democracia: globalització, empoderament i governança” ha publicat post de totes les intervencions, que us recomano, i entre elles de la sessió on vaig presentar sobre “Partits oberts, partit xarxa “, aquí teniu un intent de traducció al català de l’original en angles.
Els partits polítics han de canviar, però han de mantenir la seva ideologia i l’enfocament cap l’interès comú.
Però és cert que estem davant d’un canvi de paradigma i un canvi d’època. I així, les institucions han de canviar, sobretot perquè puguin entendre les necessitats de les persones i oferir respostes vàlides. Per això, la política ha de ser molt més que voler. La socialdemocràcia ha de liderar aquesta transformació ja que creu en el servei públic i en el poder transformador de les institucions.
No és cap problema que la ciutadania estigui a la web 2.0 i en les xarxes socials. El problema és que les institucions no hi són en la mateixa mesura, en part perquè el paradigma d’aquest canvi no està en l’ADN de la majoria de les institucions.
En efecte, el gran canvi es basa principalment en l’accés a la informació i en l’accés al coneixement.
L’essència del partit obert és aplicar als partits el mateix concepte de govern obert que s’aplica als governs. És a dir, la transparència en la presa de decisions, l’accés a la informació, participació, compromís, etc.
La principal raó per tirar endavant aquest projecte és, sobretot, la convicció. La reforma necessària del PSC-Barcelona no és només sobre el contingut, també en les formes.
I aquest canvi és especialment sobre els processos, i tenint molta cura que ningú es quedi enrere.
Un dels debats previs era si el partit opta per tenir una “agrupació 2.0” o una iniciativa de “web 2.0” . Però el partit va decidir que la gent no hagués d’optar per participar només “real” o “digitalment”, sinó que tot és la mateixa realitat. Així, el concepte de partit obert es va transversalitzar a totes les agrupacions i iniciatives
Notes sobre totes les intervencions #postdem (per Ismael Peña):
PostDem (VI). Ada Colau: citizenry. The PAH: from the ILP to the ‘escraches’
PostDem (V). Roger Palà: media. Mediacat and the Yearbook of the media silences
PostDem (IV). Lourdes Muñoz Santamaría: Parties. PSC BCN: network party, open party
PostDem (II). Joan Subirats: Governance. The Third Axis
PostDem (III). Alessandro Di Battista: multilevel movements. The Movimento 5 Stelle
Entrades relacionades: Post democràcia, partit obert, Instituciones de la post-democracia. Partido red, partido abierto
1 thought on “Post democràcia (I). Partit obert i en xarxa, canviar política des de dins”