Els darrers dies, milers de persones han manifestat el seu rebuig, tot publicant missatges a Twitter amb l’etiqueta #nomsparadesmetro. Una resposta a l’anunci de Xavier Trias, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) de comercialitzar els noms de les estacions de metro, línies d’autobusos i espais singulars de la xarxa del metro. Una iniciativa municipal gens encertada per afrontar el creixent deute del transport de Barcelona. Cal un projecte seriós, perquè el deute no es segueixi incrementant en 100M d’euros anualment, però la solució no passa per vendre alguns símbols de la ciutat a un preu que no capgirarà aquesta situació.
Per primera vegada, Barcelona posa a la venda els noms de les parades de metro. Una nova iniciativa, però no una bona iniciativa. A Barcelona tot no està a la venda, però per a l’alcalde Trias sembla que sí. Trias va menysprear fa pocs dies Madrid, però dies després imita les politiques més de dretes del PP a Madrid.
Trias esta posant a la venda els símbols i per tant l’imaginari col•lectiu de la ciutat. Tot i el context de crisi, hi ha d’haver límits, i no s’hi val tot. Teníem un cert acord, un límit: a Barcelona no es podia comprar i vendre tot. Però ara, Trias, ha traspassat aquest límit, quan va permetre disfressar el monument a Colom, posant a la venda els noms de les parades de metro, o deixant que puguin estendre’s molt més les terrasses ocupant espai públic de la ciutadania.
Els noms de les parades de metro, l’estàtua de Colom, els noms dels carrers, són patrimoni de la ciutadania. Una de les funcions del govern de la ciutat és cuidar el patrimoni col•lectiu, que és “propietat” de la ciutadania de Barcelona, no posar-lo a la venda i comerciar-ne al millor pagador.
Ja coneixem l’afany de les dretes en assolir la màxima privatització dels serveis públics com la sanitat i l’educació. Ara a Barcelona, mostren una nova vessant privatitzant; elements de l’espai públic que són part de les nostres vides i la nostra cultura com a barcelonins i barcelonines. El govern de la ciutat està posant a la venda al millor postor la nostra quotidianitat.
Es trenca amb un model de ciutat: la ‘Barcelona ciutat de les persones’ assolit amb accions sostingudes en el temps, com són les inversions per guanyar espai públic per a la comoditat de vianants, una bona xarxa de transport, o limitacions d’elements de publicitat per mantenir el paisatge de la ciutat.
Qualsevol barceloní o barcelonina que visita Madrid contrasta: menys espai per caminar, molta més publicitat que tapa els edificis amb valor històric i parades de metro com “Vodafone–Sol”. El govern a CIU, la dreta catalana, aposta per aquest model de ciutat en què la ciutadania deixa de sentir que la ciutat és seva per passar a ser de les grans empreses que poden comprar els seus espais, carrers o parades de metro.
Comencem a conèixer la veritable Barcelona model CIU: “Trias, pagues i t’ho emboliquem”, on qualsevol racó de la ciutat, per històric, simbòlic o significatiu que sigui, deixa de ser de tots/es i pot passar a unes poques mans…