Les Jornades sobre les Institucions de la Post-democràcia varen servir per contrastar diferents posicions sobre els canvis necessaris en democràcia per tal d’adaptar al què la societat demana.
Ismael Peña va fer una esplèndida obertura documentada en la Segona transició a la democràcia, que va mostrar un canvi de tendència en la intenció de vot des de 2004, a partir d’aleshores, s’incrementa de forma sostinguda l’abstenció i baixa el bipartidisme. Hi ha problemes i es plantegen solucions, però no hi ha un sistema de valors que donin coherència i es responsabilitzi. “Estem davant una desinstitucionalització i enorme desafecció de la democràcia” va dir Ismael Peña.
Per la seva banda, Joan Subirats ( @subirats9 ) que va posar l’accent en ..
– cal explicar la complexitat sense simplificacions
– El #noensrepresenten opera a través de la distància existent amb els representants i el seu blindatge voluntari, per tal de que les persones es vegin implicades cal atribuir-li a la gent protagonisme i aspectes com la política.
– Es pot fer política des de fora dels partits que permet la xarxa, la política distribuïda i compartida dels nous moviments socials.
Valoro de manera molt positiva l’aportació de Roger Pala en nom de Media.cat i el nou paper dels mitjans d’informació i aquest cas en concret que demostra que la ciutadania quan actua de manera organitzada actua de manera molt constructiva aconsegueix resultats.
Un dels temes tractat va ser el de la negació dels partits i de les ideologies. Existeixen aquests o altres partits o d’altres intermediacions entre polítiques i la ciutadania. El que sí em preocupa és la negació de les ideologies, de totes les negacions. S’ha de tenir en compte que no existeixen les decisions merament “tècniques” com l’exemple de la recollida d’escombraries, que va exposar el representant del moviment 5 estrelles, Alessandro di Batista. L’import que es dedica a cada partida ja és una decisió política. Una ideologia canvia les opcions.
El cas de la CUP i la PAH van mostrar la fortalesa i l’ebullició de la societat civil organitzada, així com la seva connexió a les problemàtiques concretes de la ciutadania, de la utilització de la xarxa per fer política ciutadana, tenen en comú la proposta de trencament radical amb el sistema actual que a la vegada reconeixen que no tenen una “teoria de l’Estat del S.XXI o d’institucions del comú”.
“els moviments hem fet una crítica certera, però no tenim una teoria de l’Estat del s.XXI o d’institucions del comú” @HiginiaRoig #PostDem
— Rubén Martínez (@RubenMartinez) July 18, 2013
Aquestes iniciatives marquen tendències en les noves formes de fer política per part de la ciutadania, i per tant de moviments socials, però pateixen de fortes mancances per liderar propostes polítiques institucionals.
En genera,l els darrers anys s’ha banalitzat força en el paper dels partits polítics en el comú de la societat. Per construir la segona transició, sigui via reforma de la constitució o amb un reforma en bloc de varies lleis institucionals, cal un gran pacte que incorpori amplis sectors socials. Actualment sembla molt difícil el pacte entre política institucional i els nous moviments socials sorgits entorn al #15m. Una generació que va anar des de l’antifranquisme més declarat, com el Partit Comunista que en el seu moment van participar de la Transició. I en aquests moviments, més que crítics són anti-polítics, tal i com apunta Ismael Peña al seu bloc ¿Cambiar la política desde dentro, el “sí, pero” del 15M?
“no solamente los costes de la vía extra-representativa y la democracia directa son muy elevados (una de las ventajas de la democracia representativa es, precisamente, su escalabilidad), sino que las instituciones formales se han parapetado y han iniciado una potente ofensiva contra todo aquello que ocurra fuera de los partidos, los parlamentos y los gobiernos “
Em preocupa especialment com aquests moviments fan una negació absoluta del paper de les institucions, inclús dels serveis públics de l’estat del benestar per a la ciutadania Negació de la política institucionals i negació dels serveis de les institucions. La nostra, és una democràcia jove que ha anat construint serveis públics als darrers 30 anys. El pitjor que ens pot passar és partir de zero i negar les conquestes dels serveis actuals ens pot portar a aquesta situació. Cal que no ens retallin els serveis públics.
Cal tendir ponts a l’esquerra i entre l’esquerra. Les ruptures en l’esquerra són històriques i seria desitjable tendir ponts més fluids entre la gent dels partits d’esquerra amb els moviments.
Entrades relacionades: Post democràcia. Partit obert i en xarxa, canviar política des de dins, Post democràcia, partit obert, Institucions de la post-democràcia. Partit xarxa, partit obert
Notes sobre totes les intervencions #postdem (per Ismael Peña):
PostDem (VI). Ada Colau: citizenry. The PAH: from the ILP to the ‘escraches’
PostDem (V). Roger Palà: media. Mediacat and the Yearbook of the media silences
PostDem (IV). Lourdes Muñoz Santamaría: Parties. PSC BCN: network party, open party
PostDem (II). Joan Subirats: Governance. The Third Axis
PostDem (III). Alessandro Di Battista: multilevel movements. The Movimento 5 Stelle