10 preguntes sobre #BringBackOurGirls

Article publicat a Catalunyaplural.cat ( 14/05/2014).

“He segrestat a les vostres filles i les vendré com esclaves en el mercat, en nom de Déu“. Va dir Aboubakar Shekau, líder del grup terrorista islamista radical Boko Haram. Una afirmació carregada de conceptes que impliquen opressió a les dones. Tres paraules són molt significatives: les vostres, vendré i Déu.

“Les vostres”. Es tracta d’un adjectiu possessiu, el seu significat és clar, les dones són propietat dels homes. Quan les dones deixaran de ser considerades com a propietat d’un home o d’alguns homes?
La “Venda” de dones és tan antiga! Explotació, esclavitud i prostitució. Mentre es venguin dones, totes les dones seguirem sent considerades objecte i no subjecte en la societat. Quan serà un objectiu social acabar amb les dones com a mercaderia per poder ser totes ciutadanes?
En nom de “Déu ” La majoria de les religions, i totes les monoteistes, assignen un paper de subordinació a les dones quan deixaran d’utilitzar el nom de Déu per sotmetre les dones ? Quan algun líder religiós explicarà que l’espiritualitat no hauria d’estar acompanyada de la submissió de la meitat de la població?
El segrest de Nigèria, no és una excepció sinó una realitat quotidiana a la qual s’enfronten les poblacions civils dels països en conflicte, que s’acarnissa amb les persones més vulnerables, dones, nenes i nens, especialment en els països més pobre. Marisa Soleto ens recordava, com la utilització de les dones les nenes i els nens com a arma i botí de guerra, és una constant. Ens crida l’atenció aquest terrible succés, però … Sabem que es tracta de la vida quotidiana de milers de dones, nens i nenes, en centenars de llocs en conflicte?
Em queda un sabor agredolç d’aquesta campanya a les xarxes. #BringBackOurGirls . Es tracta d’un exemple de com la ciutadania s’apropia de les xarxes per reivindicar justícia. Les xarxes ens permeten promoure, seguir i participar al costat de persones de tot el món publicant una fotografia amb un cartell #BringBackOurGirls. Es tracta de consciència o una moda? Les persones que mostren el cartell de #BringBackOurGirls per reclamar l’alliberament de les 223 nenes segrestades, realitzarien algun esforç per aconseguir un petit canvi de fons per acabar amb la violència de gènere que simbolitza aquest segrest?

La gran majoria d’imatges amb #BringBackOurGirls són de dones. Quan la vulneració dels drets humans de les dones deixaran de ser només un assumpte de les dones? o dit d’una altra manera més directa quan els homes reivindicaran els drets de les dones?
Amparo Rubiales, ha estat molt gràfica amb el seu tuit: “I si en comptes de 200 nenes nigerianes han estat marines americans o russos, per exemple, què hagués passat?” La vida de les dones pobres és considerada de tercera categoria?
La campanya #RealMenDontBuyGirls és més encertada, va al fons de l’assumpte, l’explotació sexual de les dones, el segon negoci il·legal en el món, que sotmet a centenars de milers de dones i nenes. “Que les que venen allà … les compren aquí” afirmava Àngels Álvarez. Algunes persones han publicat imatges amb la campanya local “Pagar per sexe és finançar l’esclavitud de dones i nenes, els homes de veritat no compren dones” , doncs això quan associarem pagar per sexe amb el finançament del negoci de l’esclavitud de les dones i nenes?
Aquest segrest ha provocat el retorn del tràfic de dones i la prostitució als mitjans. 5.000 dones africanes estan exposades a les màfies, un 79% són sotmeses a la violència sexual. Més de 700.000 dones de tot el món creuen cada any d’una frontera a una altra en mans de criminals que les exploten sexualment. Són dades del UNPF ( Fons de Població de Nacions Unides ) publicats al reportatge de Esclaves d’Àfrica de ElPeriodico  “sempre cal relacionar la tracta amb la prostitució, ja que la segona viu de la primera” ens va dir Somaly Mam en la ponència del congrés dels diputats sobre prostitució. Existeix consciència social que la prostitució es basa en el tràfic de dones i nenes?
El segrest d’aquestes 223 nenes és un episodi extrem de la violència de gènere, una situació que aconsegueix moltes adhesions. Però la violència contra les dones no és un fenomen propi de l’Àfrica Negra, ni dels països en conflicte. Està en el nostre entorn, en les seves múltiples manifestacions , i presenciem actituds que la toleren en el nostre dia a dia. Per no haver de fer més campanyes com la de #BringBackOurGirls , caldria que remoguéssim els obstacles que oprimeixen les dones. Algunes de les persones que he vist amb aquest cartell haurien de preguntar si van a contribuir-hi … destinarien més recursos a la prevenció de la violència de gènere? Rebutjarien el sexe de pagament? No acceptarien programes on no intervinguin tantes dones com homes? Promocionarien o nomenarien a tantes dones com homes?