Avui Google dedica el seu doodle a Hannah Arendt, filòsofa política, d’origen jueu, una de les més influents del segle XX. (Hannah Arendt: biografia, cites). Però en la majoria de ressenyes no trobareu que ella va rebujar ser “dona coartada”.
Deixant de banda els debats sobre si era feminista. Hi ha aspectes del seu pensament polític que són fonamentals per al feminisme com: la necessitat de la pluralitat en l’àmbit polític, la importància de prendre la paraula políticament, o la necessària doble vessant política individual i col•lectiva.
Es tracta d’una de les primeres dones a utilitzar un terme clau per analitzar la presència de les dones en la política o espai públic; el concepte “dona excepció” o “dona coartada”. La seva actitud pública denota la seva consciència sobre la discriminació de les dones.
En la biografia de Hannah Arendt trobem com rebutjava ser considerada com una “dona d’excepció”. En 1953 va ser la primera dona convidada a la Universitat de Princenton i alguns companys li van fer notar amb satisfacció aquesta situació, ella, en comptes de sentir-se afalagada, va ser crítica amb el rol de “femme alibi”, Arendt va escriure: “vaig il•lustrar a aquests dignes cavallers sobre el que era un jueu d’excepció i vaig tractar de fer-los comprendre que m’havia necessàriament sentit jo mateixa aquí com una dona d’excepció “.
Victòria Sau en el Diccionari Ideològic Feminista (1981) defineix “la Dona-alibi o dona coartada”, com:
“És el tipus de dona que, per circumstàncies diverses, s’obre camí en àrees professionals o polítiques tradicionalment reservades als homes, i que en fer l’anàlisi d’una insòlita situació atribueix el seu èxit a l’ajuda i cooperació rebuda d’aquells, passant per tant a defensar la tesi que les dones que no arriben a les seves mateixes cotes d’èxit si no ho fan és per culpa d’elles mateixes (són còmodes, incapaços, no tenen voluntat, etc), però no perquè els homes els posin traves . Per a l’home la dona-alibi és la coartada per la qual es dissimula el sexisme masculí a la societat. Es tolera l’ascens d’una determinada quantitat de dones-alibi, fins i tot es les mima i protegeix sense que elles vegin en això paternalisme, utilitzant-les de pantalla perquè no es percebin dels obstacles i dificultats impostos, en canvi, a la majoria “.
Per avançar cap a la democràcia paritària hem de llegir a les nostres antecessores, tant a les dones de l’àmbit públic, com Hannah Arendt, o les pensadores feministes, com Victòria Sau
Una de le dones mes intel.ligents que han existit. I valenta , capaç de dir el seu pensament encare que escandalitzés. El seu pensament ric i matisat alhora es una constant crida a pensar en el bé comu, en el valor de la politic i dels principis etics. Grn inspirador.