Els Doodles –logos de google per a dates especials o commemoracions- d’aquests darrers dies han estat divertits . Aquests dies el gat i el ratolí han intentat encendre els llums de Nadal.
A logoogle en podeu trobar molts més per categories (logos, artístics , divertits, temàtics …).
Els Doodles tenen veritables fans. Curiosa i divertida aquesta pel·lícula realitzada amb logos de google. La web de noticies de google (en castellà) en recull els millors. Normalment els dibuixa Dennis Hwang. Hi ha hagut alguna excepció com la iniciativa de Gloogle d’organitzar un concurs entre les criatures de les escoles properes als atemptats de Londres. En podeu veure els finalistes.
Trobareu tots els Logos de dies festius i commemoracions “Holiday Logos and Events” dels darrers anys.
Ahhhhhh, per cert … aquest any 2005 trobo el primer Doodle del 8 de març (Dia internacional de les Dones).
Technorati tags:Actualitat, Actualidad, internet, sociedad información, Informática e Internet, google, web, blogs, Weblog, Humor, mujeres, dones, igualdad
ZP manda fragata a Iraq en apoyo de USA sin consultar al Parlamento. La fragata participó hace unas semanas en el bombardeo de la frontera de Iraq con Siria. ZP comple tus promesas, trae a los soldados o volveremos a salir a la calle y acabaremos con tu Gobierno como hicimos con el de Aznar. PASALO
Lourdes: te he tenido en mis enlaces de portada desde que abriste este blog, porque creía que tu visión del mundo enriquecería los contenidos del mío: suelo ser más benevolente con las mujeres que con los hombres por solidaridad de sexo, pero realmente creo que no es justo que la malgaste contigo viendo lo visto. Tu caso da la razón a los ciudadanos que dicen que cuando alguien no sirve para nada se hace político, y que los políticos viven en un mundo con preocupaciones e intereses que no son las de los ciudadanos.
Así pues, te dejo entusiasmada con los ratoncitos de Google y me voy a borrarte de mis enlaces de portada.
Engrunes
Joan Oliver
Els preus que s’abaixen
Ahir Renfe va anunciar que en la línia de suposada alta velocitat entre Madrid i Lleida els preus baixaran entre un 7% i un 16%. El secretari d’Estat d’Infraestructures es va permetre dir que la culpa que aquest trajecte fos car era del govern del senyor Aznar, que va ser qui va fixar les tarifes fa més de dos anys. Naturalment aquest bon senyor, anomenat Víctor Morlán, es va guardar prou d’explicar que el seu govern socialista no s’havia plantejat mai abaixar-les i que si ara les abaixen és per l’escàndol que vam muntar a l’antiga Corona d’Aragó en assabentar-nos que els nous traçats de TGV a l’Espanya castellana no només anaven molt més de pressa sinó que també eren molt més barats. I és que això de fer pagar sempre als catalans només s’aguanta per la falta de transparència: quan hi ha informació clara i contrastable la discriminació acaba sent impossible en democràcia.
Les balances que no es publiquen
Deu ser per això que aquest govern espanyol tan amic ha incomplert el compromís de fer públiques abans d’any les balances fiscals entre les diferents comunitats autònomes. No fos cas que els catalans poguéssim constatar de manera incontrovertible la magnitud de l’espoli i ens poséssim pesats en això de voler la clau de la caixa. El PSOE d’en Sabater segueix practicant el mateix obscurantisme que el PP de l’Aznar i el PSOE d’en González.
Un de cada tres euros no torna
Com que el PSOE incompleix els seus compromisos de fer públiques les balances fiscals i com que aquest any l’informe de la Federació de Caixes d’Estalvis tampoc no dóna dades sobre la qüestió, ves a saber per indicació de qui, ens haurem de conformar amb estimacions aproximades. I les estimacions més moderades diuen que el dèficit fiscal català ha crescut de manera significativa el 2004 i el 2005 i que hem arribat ja a un punt en què un de cada tres euros que paguem en impostos els catalans se’n va a Madrid per no tornar mai més. I no pensin que només ens prenen un de cada tres euros de l’IRPF, també de la resta d’impostos, inclòs l’IVA. Com que paguem un 16 per cent d’IVA, cada cop que comprem una mercaderia o paguem un servei, el 5 per cent de la factura se’n va directe cap a engreixar el dèficit fiscal.