Estem al tram final de la negociació de l’Estatut. La primera reunió multilateral (Govern i grup del PSOE i tots els partits catalans que van aprovar l’estatut – PSC, CIU, ERC, IC) ha avançat en una sèrie d’acords: la inclusió dels drets històrics, l’ús de la llengua catalana i l’estructura de competències. En aquests moments s’estan acordant tres temes: finançament, nació i competències.
Tots i totes sabem que l’Estatut és un tema molt important -la llei bàsica de Catalunya- i sembla mentida que el Sr. Mas anteposi a això guanyar protagonisme i una mica més de popularitat. Sembla mentida que CIU, el nacionalisme català, prioritzi el benefici personal de Mas a curt termini als interessos de Catalunya.
El Sr.Mas vol aparèixer, fa tot el possible per ser el centre d’atenció, ja va passar lo mateix al tram final de debat de l’estatut a Catalunya. Fent declaracions tipus “ pot ser hem de retirar l’estatut” o “hi ha un 70% de possibilitats que no s’aprovi”. Això no és més que un altre “teatre públic” per ser el centre d’atenció.
Per que quan es planteja retirar l’estatut, implica que no tindrem un nou estatut. No significa que d’aquí a 2 ó 3 anys ens podrem plantejar de nou un procés similar. Segur que no, i no tenir un estatut vol dir no avançar en autogovern , en competències i en finançament.
Tots els partits van afirmar al Congrés dels diputats que estaven disposats a negociar, la majoria de ciutadans i ciutadanes de Catalunya opinem que s’ha de pactar, acordar, millorar i ajustar l’Estatut.
Pensen que tindrem un escenari millor?!. Aquest es el millor que hem tingut mai per poder aprovar un nou Estatut, un PSC amb un pes important dins del PSOE i un president del Govern favorable a l’aprovació de l’estatut. Les veus que critiquen que el PSC estigui als dos costats de la taula obliden la situació de privilegi que això significa: gràcies a estar als dos costats tindrem estatut, un estatut ambiciós.
Per acabar no puc, ni vull deixar de banda el lamentable i trist espectacle que hem viscut aquests dies: les intolerables declaracions del tinent general José Mena Aguado. Especialment intolerables donat que es tractava del cap de les forces de l’exercit de terra. No es tolerable, en democràcia, que un cap de l’exercit digui que si l’estatut sobrepassa la constitució l’exercit haurà d’actuar. En poques paraules: és l’exercit qui ha de decidir si una llei és o no constitucional i, per tant, ha d’actuar en conseqüència.
Aquest és un raonament colpista (l’exercit pot i ha d’actuar en contra de les decisions del Parlament??!) i és una afirmació antidemocràtica, a la nostra democràcia els militars han d’acatar les ordres i decisions del poder polític, escollit democràticament per la ciutadania. En aquest cas el PP va reaccionar, a l’altra banda com sempre, no condemnant les declaracions. El PP no ha dedicat ni un minut a defensar la nostra democràcia en aquest procés i el seu entorn continua justificant que l’ambient es el que porta aquestes declaracions.
Entrades al bloc relacionades: Una mica d’humor: La Manuela encapçalant la defensa de l’Estatut , Des del debat de l’estatut en directe … m’he sentit orgullosa dels representants del Parlament de Catalunya., Parlem de l’ Estatut amb calma, prou d’atacs irresponsables. I doble celebració pel casament de dues amigues.
Technorati tags: Noticias y política, Societat, Estatuto,Societat, Actualitat, Sociedad, Noticies, Estatut, Catalunya, opinion
Tags blogolaxia:sociedad,democracia,noticias,militares
Bono, 11 d’octubre:
“Aspiro a decir cosas que tengan sentido común y dije, y desde luego lo reitero, que yo no puedo sentirme molesto porque un militar coja la Constitución la lea y la defienda. Que lo que me preocuparía es el militar que no quiere leer la Constitución porque está en contra de ella. Aquí en este país nos ha preocupado siempre cuando los militares no han sido constitucionalistas, pero, claro, que los militares se declaren defensores de la Constitución, pues sólo faltaría que les arrestara el ministro de Defensa por defender la Constitución, por defender la igualdad, por defender los valores constitucionales. Hasta ahí podíamos llegar.”
Le invito a que visite el Blog “La Espuma de los Días”. Espero que las informaciones que se ofrecen puedan ser de su ínteres. Un cordial saludo.
Alonso Ávila
Estoy de acuerdo con su opinión y con que la actitud esperable de todos los grupos políticos hubiera sido condenar esas actitudes anticonstitucionales.
Luego leo las opiniones de Iu Forn en el periódico Avui, con lágrimas en los ojos precisamente por ir escritas en mi idioma materno (vivo fuera así que lo escribo muy mal), y me producen más asco y desprecio que las declaraciones del Sr. Mena.
Me gustaría saber su opinión al respecto. También creo una obligación de los políticos posicionarse ante expresiones tan claras de antiespañolismo.
Per culpa vostre ara hem de fer un estatut nou!Tenieu majoria amb el PSUC l’any 79 i us vau cagar a les calces, a diferència dels vascos units que van reclamar el que necessitaven!
Ara no ho espatlleu tot.