Des de la nit electoral fins avui ha estat intens, la feina no ha parat i el meu cansament acumulat ha aflorat amb un refredat.
Comencem pels resultats, tot que faré alguns apunts crec que el PSC ha de fer un anàlisi profund i serè d’aquests resultats, però a grans trets destacaré:
1. No són els resultats que volíem, el PSC ha baixat 5 escons.
2. CIU va guanyar en vots i escons, tot i que no va assolir l’objectiu de governar en solitari. Va plantejar la campanya en aquests termes: CIU o tripartit. I el tripartit té escons per poder sumar de nou, no han aconseguit el seu objectiu (tripartit de 74 diputats a 70 escons, CiU de 46 a 48).
3. Ha hagut una forta abstenció, 5 punts menys que el 2003. Hem de reflexionar i tenir clar que el nostre sistema polític te mancances. A més a més 60.000 persones han votat en blanc, ciutadans/es amb vot reflexionat que van al col·legi i decideixen votar en blanc.
4. El panorama ha quedat similar a abans de les eleccions amb petites correccions a destacar: baixada del PSC, pujada IC, entrada de Ciutadans.
El pitjor d’aquestes eleccions: l’entrada de “Ciutadans” al Parlament que pot fer molt mal a aquest país i l’abstenció i els vots en blanc que indiquen un allunyament de les persones de la política.
Respecte al vot del PSC:
– Baixem més a l’àrea metropolitana i, en concret, a ciutats i barris tradicionalment socialistes, i asimètricament, el vot del PSC aguanta millor a la Catalunya interior i en aquelles territoris on no som majoria.
– La pèrdua de vots del PSC ha anat fonamentalment a l’abstenció i a IC i, una petita part, a Ciutadans.
Raons moltes, hauríem de preguntar directament als nostres ex-electors/ores “per què vas deixar de votar al PSC?”.
Hi ha diverses opinions: massa soroll del govern i les tensions causades pel debat estatutari (només pateix desgast el PSC, llavors … per què ERC aguanta i ICV puja?), canvi de candidat molt a prop de les eleccions, desacords públics de membres del PSC i desacords PSC-PSOE que desorienten al nostre electorat.
Dos articles imprescindibles: l’anàlisi que fa Carles Castro a La Vanguardia on atribueix el retrocés del PSC a l’abstenció i el de Nou Cicle que conclou amb la exigència d’una “política de sentit”.
En tot cas el resultat ha deixat la possibilitat d’un nou govern catalanista i d’esquerres, el que s’està pactant aquest darrers dies. La ciutadania en ha donat una nova oportunitat a l’esquerra i hem pres nota, la ciutadania ha de percebre: menys soroll i més política social.
Technorati tags: Noticias y política, Actualitat, politica, Noticias y política, Noticias, Actualitat, Noticies, politica, Catalunya, Cataluña, Montilla , PSC Tags blogolaxia:noticias,politica, Montilla, PSC
Hola Lourdes. En primer lugar, le escribo en castellano por que mi catalán es peor que mi inglés, que ya es malo. He leído atentamente su post porque, como ser vivo de esta opción, que es la Tierra, y ciudadano de esta Europa, me interesa la situación social, económica y política de ese trozo de península ibérica que es Cataluña. Después de la lectura, reconozco que sigo desorientado, aunque un poco menos. Interesante las cuestiones que plantea y no tengo claro lo de que la ciudadanía ha dado una nueva oportunidad pero, claro, la profesional de la política es usted y el advenedizo tal vez yo. Gracias por su análisis.
Manuel
Exacte!
menys soroll i més política social!
ara esperem que no es bombardeixi des de un principi a la llinea de flotació com es va fer en l’anterior legislatura
deixem-los treballar
I que no ens enganyin el tripartit es tan Legitim i democràtic com qualsevol altre govern que tingui prou escanys
És una gran notícia per a l’esquerra de l’Estat Espanyol en general, l’esquerra clarament ha guanyat independentment que força haja pujat o baixat. La meua mes sincera enhorabona al nou govern. Espere i desitge que el nou govern treballe amb força per un major benestar i justícia social. I espere que es mantinguen bones relacions amb el País valencià, balears i Catalunya nord. Sincerament, com valencià progressista ja m’agradaria vore al PSPV que fora com el PSC. El PSPV s’agenolla davant les ordres de Madrid oblidant de vegades que és una secció d’una Federació.
Leyendo su análisis, cada vez me queda más claro que las pocas cosas que me quedaban en común con el PSC han ido desapareciendo con el tiempo. Allá ustedes con su proyecto compartido con el independentismo.
Entiendo que les fastidie la entrada de un nuevo partido de centroizquierda que pueda ser una competencia electoral, pero es la democracia y no debería parecerle el peor escenario uno en el que mucha gente que no se sentía representada por los políticos ahora tengan otra opción que pueda representarles.
En fin, que su análisis me parece demasiado sesgado, como cabía esperar, pero lo peor es la nula autocrítica que les veo.