La filosofia la mostra BccN és : “Copy me, remix me” (Copia’m, remescla’m). Es tracta de noves formes basades en Creative Commons, que vol dir crea una obra, comparteix-la i deixa que els altres la difonguin, la reutilitzin i en creïn noves obres sense cost, si algú en vol treure un profit comercial, llavors, paga per aquest obra. Les llicències Creative Commons són populars entre músics i fotògrafs, el festival BCCN s’inicia amb sis històries d’èxit basades en CC en el món del cinema i el documental.
Creative Commons és un model alternatiu al Copyright. El concepte clau de Creative Commons (CC) és Compartir. és una tercera via entre “tot obert i gratis” i “tot tancat i de pagament”. Com molt bé explica el responsable de BCCN, Ignasi Labastida:
pretén és oferir eines legals als autors per definir els drets de les seves obres. Explicat planerament: l’autor pot decidir com i sota quines condicions es pot utilitzar el seu treball. Des de permetre crear-ne obres derivades o fer-ne un ús comercial fins a autoritzar-ne només el visionat. És un canvi de paradigma: del “tots els drets reservats” del Copyright, a l'”alguns drets reservats del Creative Commons”.
Va començar ahir, avui encara pots gaudir d’aquesta mostra, tota la informació a: BccN.
Entrades relacionades: 10 raons perquè l’Administració alliberi software, Continguts digitals, nous models de negoci, SGAE, ens vigila?,
Technorati tags: internet, politica, software libre, software, Linux, Open Source, e-government, e-administració, e-administración,