Consellera analògica en la societat en xarxa

L’aturada del programa CAT 1X1 suposa un retrocés cap a la política educativa analògica, quan la societat en xarxa és una realitat. Una consellera analògica ens fa un discurs antic que condemna als alumnes catalans a una educació del segle XX, mentre que estem en la competitiva societat en xarxa del segle XXI. Ja que la qüestió fonamental del programa CAT 1X1, no és repartir un portàtil per alumne o pissarres digitals, sinó el començament de la transformació de l’educació a l’aula.

A la nova societat en xarxa la matèria prima més valuosa és el coneixement i la inversió més estratègica és promoure talent. Per tant una inversió clau per millorar la nostra competitivitat i productivitat és l’educació. L’educació és clau per les oportunitats de les persones i per les oportunitats del país. L’educació esdevé a la vegada la política social més important (oportunitats de les persones) i una política econòmica.

Però cal una política educativa adaptada a la nova societat en xarxa, que genera oportunitats però també nous reptes. Una de les conseqüències d’aquesta etapa de transició entre la societat industrial i la societat en xarxa, és la convivència de natius digitals (nascuts abans de 1980) i immigrants digitals. Una nova generació amb una certa pèrdua d’autoritat vers als adults, ja que és la primera generació en que tots els coneixements no s’adquireixen de l’anterior generació (exemple clar és l’ús de les tic). Aquesta diferencia entre generacions que es dona a l’aula, i la nova realitat, fan necessari “resintonitzar l’educació”. (Material: sessió resintonització de l’educació de la fundació telefònica, o les categories del bloc el caparazon: educació i educació 2.0).

Estic perplexa, però sobre tot preocupada, per les diverses afirmacions que la consellera va realitzar als matins de TV3. En comentaré algunes:

1- “Amb recursos o no, l’hauríem frenat” “cal estudiar-ho i fer-ne un seguiment pedagògic“

La societat va molt ràpid, no podem parar. Cal tenir un pla dinàmic, les tic evolucionen tant ràpidament que s’han de tenir els objectius educatius clars i evolucionar contínuament en l’ús de noves eines que permetin assolir els objectius de forma atractiva i interactiva.

2- Crida per recuperar el respecte de la figura del mestre a les aules; “vinc a escoltar un senyor que en sap més que jo i que n’aprendré“

Precisament el que cal es canviar aquesta forma d ‘ensenyar. Cal una nova pedagogia que no sigui d’enunciació i transmissió sinó de participació. Aquesta és la visió amb la que no implicarem ni motivarem a l’alumnat més jove (natius digitals.

3- “estudiar el model i fer-lo compatible amb la utilització de llibres de text”

Potser hem d’anar més enrere, ho fem compatible amb l’enciclopèdia? I amb els pergamins?
Es confon el mitjà i les finalitats, la finalitat dels llibres de text és ajudar que l’alumnat adquireixi coneixements, el llibre és un mitjà no una finalitat. I també es confon el suport amb la utilitat, que sigui en paper o digital, els materials digitals no poden ser res més que llibres de text digitals.
Si podem tenir per totes les àrees materials digitals, o sigui llibres text digitals, que permeten moltes més possibilitats que aquells en format paper com són audiovisual, d’integració o la connexió a més informació, s’hi ha de renunciar? En l’era de l’audiovisual, de l’hipertext i on l’alumnat de 12 anys són natius digitals “mulitasking” … han d’aprendre amb un llibre de text tradicional? Estem facilitant el procés d’aprenentatge o l’estem limitant?

Dons bé, la consellera ha pres una decisió estratègica: no formar als joves amb els formats i les eines pròpies del segle XXI. Aquesta és una doble retallada social, ja que tenir habilitats i educació en xarxa és necessari per tenir oportunitats laborals no en el futur, sinó avui en dia, i perque està generant una bretxa de classe. Aquest programa suposava que totes les llars d’estudiants independentment del nivell de renda tinguessin un ordinador, ara només en tindran aquells que s’ho puguin permetre.