El passat dilluns escoltava a Enrique Gonzalez Macho, nou director de l’acadèmia de cinema, a ‘Hoy por Hoy‘, enraonant sobre Internet i el cinema així:
“Internet es mou per la publicitat, però Internet creix en progressiva geomètrica i la publicitat no. Pel manteniment i desenvolupament d’Internet hi ha d’haver un desenvolupament de la venda de continguts de pagament, sinó Internet s’ensorrarà“.
Hi ha una confusió de conceptes com a punt de partida:
Internet <> industria continguts digitals <> continguts culturals
Internet és la xarxa de xarxes, és un acord d’interconnexió de xarxes per l’intercanviï de trànsit, un acord sense control centralitzat. Internet és la suma de xarxa física, els protocols i serveis dels operadors, els serveis a Internet, els continguts digitals i milions de persones que participen.
A més a més, no comparteixo el supòsit que Internet només continuarà creixent si creix els continguts digitals de pagament a la xarxa. Internet creixerà si creix les connexions de les persones a la xarxa.
Internet ha crescut de forma exponencial als darrers anys. En aquest creixement d’Internet, els espais més visitats i participats són els de l’anomenada web social / web 2.0 on els continguts son aportats per altres persones.
La web social és el següent punt d’entrada a Internet de persones no connectades. El més valorat per les persones és “estar en relació amb”, les persones es decanten per les relacions, oci, opinions i continguts d’altres persones. No oblidem que l’ésser humà és per definició un ésser social.
El creixement d’Internet no està necessàriament lligat, i menys no està només lligat, al creixement dels continguts digitals de pagament.
En aquest raonament, es lliga creixement d’Internet a continguts de qualitat, i és pressuposa que són continguts de qualitat, gairabé en exclusiva aquells produïts per la industria cultural o de continguts. El creixement d’Internet està lligat a les preferències de les persones, les persones han optat per Internet i pels serveis a Internet, tot i no haver existit un desenvolupament al mateix ritme de l’industria de continguts culturals a la xarxa.
Una de les grans oportunitats que aporta la xarxa es la democratització de la publicació i distribució de continguts, abans tothom podia crear, però la facilitat de publicar i distribuir sí que el possibilita Internet. El cert és que un dels conceptes i negocis que està en crisi i replantejament en l’actual període de transició, és la intermediació. La qüestió clau és el paper, i el poder dels intermediaris en la societat en xarxa.
Evidentment cal donar suport la industria dels continguts culturals, posar l’accent a la seva reconversió, necessària en l’actual etapa de transició. Cal ser conscients que estem en una etapa de transició de la societat industrial a la societat en xarxa, la nova societat en xarxa ha modificat el conjunt de la societat. No és tracta de voler continuat digitalitzant els mateixos productes i posar un preu de venda a la xarxa, com si res més hagués canviat.
Internet es una gran xarxa d’oportunitats amb les seves regles, es tracta d’una xarxa distribuïda. Si el cine vol aprofitar els avantatges de la xarxa, caldrà afrontar qüestions:
– redefinir el paper i el sistema d’intermediació i distribució a la nova etapa.
– replantejar els productes i la relacions amb els espectadors, tenint present que els canvis són socials i ràpids, i afecten als hàbits d’oci de les persones i molt més d’aquelles més joves.
– si es vol participar a la xarxa de xarxes, és lògic adaptar-se al medi , el context i el nou espai públic.
Entrades relacionades: Socialdemocràcia avui, estratègia, comunicació i Internet, Art Project, Internet per l’accés a la cultura, Net Neutrality(I). La neutralidad de la red fundamental.
Technorati tags: internet,Informática e internet, web, blogs, Weblog, blog,bloc, bitacora, politica, Blogging, e-government, e-participation, edemocracia, Noticias y política,
2 thoughts on “Internet i el cinema. Internet, la intermedicació en crisi”