La nova economia del coneixement, fa que la divisió del treball es realitzi en funció del recurs clau de l’activitat econòmica: el coneixement. A les empreses l’ús intensiu de les TIC i del coneixement actua com un catalitzador d’importants canvis en la divisió, el disseny, les relacions i la presa de decisions en els llocs treball.
Donat que el treball segueix essent la font principal de la productivitat, la innovació i la competitivitat de l’organització empresarial en xarxa, aquest adquireix rellevància en una economia que depèn cada cop més de les capacitats per a processar la informació i per a generar, aplicar i difondre el coneixement.
Existeixen importants transformacions laborals vinculades amb la irrupció del treball en xarxa a l’economia del coneixement en comparació amb les característiques del treball a l’economia industrial.
Pel que fa a l’organització del treball, es parteix d’una organització clàssica: la divisió del treball basada en la divisió de tasques, treball individual i agrupat en àrees funcionals, jerarquia piramidal i presa de decisions centralitzada, i es passa a l’organització xarxa: divisió del treball basada en el coneixement, equips multidisciplinaris, treball per objectius, relacions en xarxa i presa de decisions descentralitzada. Aquesta organització condueix cap a la distinció entre el treball auto programable (l’ocupació formada, flexible i amb capacitats d’autoorganització) i el treball genèric (el dels treballadors sense una qualificació concreta ni habilitats especials que, a més, es poden ocupar amb una combinació de màquines, treball local i treball exterior).
Altres aspectes en mutació fan referència al factor productiu rellevant, que era el capital físic i treball manual, que passa a ser el coneixement i el treball no manual. La formació requerida a treballadors, la formació reglada i estàndard per a tota la vida, passa a ser formació contínua, reciclatge i formació al lloc de treball, les habilitats diferencials passen de ser experiència i constància, a la innovació i flexibilitat
S’està modificant l’entorn de les relacions laborals, amb la manca de referents en la intermediació i la negociació salarial, amb uns mecanismes pensats per la societat industrial, i l’increment de la individualització de les relacions entre treballadors i empreses, que deriven en menor protecció de les persones; la globalització com a instrument de desqualificació i precarització del treball.
Hem d’actualitzar els nostre discurs tradicional a aquestes realitats més complexes i flexibles, amb propostes que possibilitin l’exercici dels drets i l’equitat. Articulant una nova política econòmica del coneixement amb tres objectius: política de generació de coneixement, política de difusió del coneixement i política de redistribució del coneixement.
Són imprescindibles per la generació d’oportunitats: la garantía d’una bona educació de base que permeti a les persones adaptar-se a les necessitats de flexibilitat i canvis en l’àmbit laboral, la possibilitat d’accés la formació al llarg de la vida o la promoció del talent .
Governança
Des de la socialdemocràcia hem de dissenyar, promoure i aconseguir articular la governança real en un mon globalitzat que prioritzi la protecció dels drets de les persones.
La globalització no altera el territori dels estats, però te efectes profunds a la seva autoritat sobre el seu territori i la seva ciutadania. Es urgent pensar com construïm aquests mecanismes de govern global.
Davant l’economia mundialitzada, no s’està creant una societat mundialitzada, ni existeix un àmbit polític mundial que tingui atribucions suficients per regular i
controlar aquesta economia.
Existeix una necessitat de governança mundial palpable en diversos àmbits: Àmbit econòmic, àmbit de seguretat davant de les noves xarxe de delicte transnacional, i també des del punt de vista de les TIC, els serveis i el comerç electrònic són globals i no existeix una protecció de les persones ni global ni estatal, a més de l’existència de realitats concretes que requereixen de polítiques comuns ( serveis ubicats en un pais a nivell mundial amb usuaris de tot el mon que apliquen les lleis del país de l’empresa, l’enviament de continguts digitals a la xarxa on no hi ha fronteres estatals, …)